Descripció
- Les poàcies són plantes herbàcies anuals o perennes, rarament llenyoses.
- Quan la germinació, la radícula de l'embrió tot i desenvolupar-se es veu substituïda per rels de nova formació
-adventícies- que formen
un feix de rels primes i fibroses: les rels fasciculades.
La formació de la tija s'inicia amb el desenvolupament del
mesocòtil,
que en assolir la superfície del sòl origina la
nova plàntula. Altres rels també d'origen adventici, poden desenvolupar-se en el propi mesocòtil o en els nusos inferiors de les tiges.
L'emergència de la nova plàntula s'inicia amb una petita fulla cilíndrica anomenada
coleòptil.
De forma posterior l'aparició de les primeres fulles
té lloc a través del coleòptil que més tard desapareix.
Estructura teòrica de l'aparell vegetatiu d'una gramínia on es mostra el desenvolupament de les rels adventícies.
- La tija s'anomena canya o palla i es presenta erecta i fistulosa, amb nusos i entrenusos, aquests darrers buits. L'allargament és degut
als meristemes
presents a cada nus. Les tiges de les
gramínies no ramifiquen però sí formen noves tiges que anomenem
fillols.
Els fillols neixen en les axiles de les fulles, tant de la tija principal (fillols de primer ordre) com de fulles d'altres fillols (fillols de segon ordre).
Forcadella (Digitaria sanguinalis)
|
Pota de gall (Echinochloa crus-galli)
|
Xereix (Setaria verticillata)
|
- La formació de rizomes o
estolons en algunes gramínies, és degut al creixement
extravaginal, és a dir a la formació de noves tiges a partir de la perforació de les
beines
d'on s'han originat i al seu posterior desenvolupament
subterrani o sobre el sòl. En ambdós casos, en els nusos d'aquestes tiges es formen rels i nous fillols, podent-se així originar noves plàntules
independents. El creixement intravaginal, en canvi, permet la formació de nous fillols en l'interior de les beines. En aquest cas es tracta de les
plantes cespitoses.
Bromus catharticus
|
Estoló de canyís (Phragmites australis)
|
Rizoma de gram (Cynodon dactylon)
|
Estoló de gram (Cynodon dactylon)
|
- Les fulles es disposen de forma alterna (disposició dística) i mostren dues parts ben diferenciades, la
beina i el
limbe. La beina parteix del
nusos i de manera ascendent envolta a la tija fins a separar-se d'ella i formar el limbe. El limbe és enter i presenta una nervació paral·lela
aparent. Entre la beina i el limbe sol presentar-se una membrana o una línia de pèls, anomenada
lígula. De vegades a la base del limbe hi
poden haver dues petites prolongacions anomenades
aurícules, com trobem en el blat i l'ordi, que segons la seva
llargada poden arribar a envoltar a la tija. Un caràcter que permet distingir les poàcies és el tipus de
prefoliació,
és a dir la disposició de la
nova fulla en emergir de la plàntula. Aquesta pot ser de dos tipus:
enrotllada o plegada.
Esquema de la fulla d'una gramínia |
Margall bord (Hordeum murinum)
|
Raigràs italià (Lolium multiflorum)
|
Escaiola (Phalaris canariensis)
|
Prefoliació plegada
|
Prefoliació enrotllada
|
- Les inflorescències s'originen tant sobre la tija
principal com en els respectius fillols. La unitat floral de les poàcies s'anomena
espigueta (o també
espícula)
i la inflorescència correspon a una panícula o a
una espiga, segons les espiguetes siguin pedicel·lades o no. La inflorescència es forma dins la beina foliar més alta i surt quan ja gairebé
està madura.
Espiga de xereix (Setaria viridis)
|
Panícula de cugula (Avena sterilis subsp. ludoviciana)
|
|