Descripció floral

Parts de l'espigueta elemental:

• Glumes: corresponen a les dues bràctees membranoses exteriors. En algunes espècies es redueixen a dos filaments (ordi) o a dues escames (arròs).



• Glumel·les: són les dues bràctees que tanquen la part fèrtil de la flor; la superior s'anomena pàlea i la inferior, lemna. La lemma pot portar una aresta; si no la porta, diem llavors que és mútica.



• Glumèl·lules o lodícules: corresponen a dues petites membranes, sovint de difícil distinció, que representen peces vestigials del periant.



• Androceu amb tres estams amb llargs filaments que sobresurten de l'espigueta.

Inflorescència de gramínies: a i b: esquema teòric de l'estructura d'una espigueta amb tres flors fèrtils 1f, 2f i 3f i una flor estèril 4f;
gli, gluma inferior; gls, gluma superior; le, lemma; pa, pàlea; lo, lodícules; c: estructura d'una flor aïllada.

• Gineceu amb un ovari súper format per dos o tres carpels i amb un únic primordi seminal. Al capdamunt de l'ovari sobresurten dos estigmes plomosos.

Fórmula floral = P2 A3 G(2-3)

• La pol·linització és anemòfila i està relacionada amb una gran producció de pol·len.



• Les flors són hermafrodites, però hi ha alguna espècie de flors monoiques com el panís (Zea mays).



• El fruit és sec indehiscent anomenat cariòpside -popularment gra-, amb la llavor unida a la paret de l'ovari i ric en midó. Dins la cariòpside hi ha a més de l'embrió, el cotilèdon, el coleòptil i un ample endosperma. En contrast amb les lleguminoses, que emmagatzemen les seves reserves principalment en els cotilèdons, les gramínies ho fan a l'endosperma.

Cariòpside: en, endosperma; es, coleòptil; em, embrió; pc, pericarp; co, cotilèdon.

• Moltes poàcies són autògames, anuals i destinen una gran proporció de recursos en la producció de llavors; no obstant això, les espècies vivaces, amb rizomes subterranis, són sovint importants; un bon exemple el tenim en la canyota -Sorghum halepense- i la grama -Cynodon dactylon-.