Antigament la classificació de les poàcies utilitzava com a criteri essencial l'estructura de l'espigueta, en una seqüència lògica d'increment
de complexitat. Avui dia es tenen en compte, entre altres, caràcters d'anatomia interna de fulles, mecanismes fotosintètics, nombre bàsic
de cromosomes i estructura embrionària.
L'origen de les poàcies molt possiblement tingué lloc als boscos tropicals o als seus marges, on estaria representada pels bambús
(subfamília bambusòidies), considerats les gramínies més primitives. La diversificació es devia donar, possiblement, a la zona de transició
entre el bosc i el desert, a les sabanes,
on estaria representat
pel grup de les canyes (subfamília arundinòidies). En etapes finals degué tenir lloc l'adaptació a zones de clima fred i d'inversió tèrmica, com
són les estepes
de llocs temperats, ambients on precisament
abunden les espècies de la subfamília festucòidies.
Bambú
Canya (Arundo donax)
Les poàcies es divideixen en sis subfamílies i unes 50 tribus. El gènere més ampli de la família és Panicum amb unes 400 espècies.
Es poden reconèixer sis subfamílies diferents dins les poàcies, les següents: