index > org.reproductors > fruit > fruits secs dehiscents
Fruits secs dehiscents
  • Fol·licle: procedeix d'un ovari monocarpel·lar, la dehiscència del qual correspon a la sutura dels marges del carpel (ex., asclepiadàcies, Consolida, Magnolia).
Esperó pubescent (Consolida pubescens)
Consolida pubescens
  • Llegum: procedeix d'un ovari monocarpel·lar, on l'obertura es realitza no solament per la sutura ventral sinó també pel nervi dorsal (ex., papilionàcies, tot i que gèneres com Trifolium i Medicago no donen llegums sinó aquenis).
Espantallops (Colutea arborescens)
Pèsol (Pisum sativum)
Ruac (Ononis tridentata)
Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum)
  • Càpsula: procedeix d'un ovari pluricarpel·lar i mostra una gran variabilitat estructural; d'altra banda, els mecanismes de dehiscència són molt complexos i sovint s'utilitza el mecanisme d'obertura per definir amb més exactitud el tipus de càpsula.
    • Loculicida: la càpsula s'obre mitjançant línies longitudinals que en general coincideixen amb nervi medial dels carpels (ex., Ipomoea, Viola, Cistus, iridàcies, liliàcies).
Estepa blanca (Cistus albidus)

Tulipa (Tulipa sp.)
    • Septicida: la dehiscència coincideix amb la posició dels envans o septes que separen els diversos carpels (ex., Hypericum, Digitalis).
Hypericum perforatum
    • Septífraga: s'obre per plans paral·lels a l'eix del fruit (ex., Datura).
Estramoni (Datura stramonium)
Datura stramonium
    • Poricida: s'obre mitjançant petits porus que hi ha a la mateixa càpsula (ex., Papaver, Linaria, Antirrhinum).
Adormidera (Papaver somniferum)
Papaver somniferum
    • Opercular o transversal: la càpsula s'obre transversalment per despreniment d'un opercle o casquet superior, i deixa veure una o més cavitats. En aquest cas es parla també de fruit en pixidi (ex., Amaranthus, Hyoscyamus, Plantago).
Hyoscyamus sp.

    • Denticida: amb obertura apical i formació de diverses dents (ex., Dianthus).
Silene nutans


Clavell (Dianthus sp.)


  • Elateri: mena de càpsula formada per tres o cinc carpels concrescents i que en la maturitat es desfan en unitats monospermes o cocs (ex., Euphorbia, Tribulus).
1: Euphorbia, 2: Tribulus
Lleteresa (Euphorbia serrata)
Lleteresa (Euphorbia flavicoma)


  • Síliqua i silícula: fruits formats per dos carpels que defineixen dues cavitats separades per un fals envà membranós, ja que deriva de la placenta; (ex., crucíferes).
    La síliqua és un fruit tres o més vegades més llarg que ample;
Ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium)


Síliques:
1: Diplotaxis, 2: Sinapis
Colletxó (Moricandia arvensis)
Ruca (Eruca vesicaria)
mentre que la silícula és gairebé tan llarga com ampla.

Sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris)


Silícules:
1: Lunaria, 2: Biscutella
 
Una variant morfològica és la càpsula siliqüiforme, tot i que en realitat no es tracta d'una vertadera síliqua. Aquesta càpsula és bicarpel·lar i allargada, i per bé que s'obre per dues valves, no té envà (ex., Chelidonium, Glaucium).