|
DISSEMINACIÓ
És la dispersió natural de les llavors i tota mena de propàguls, fruits i dissemínuls, no tan sols per garantir la perpetuïtat de l'espècie sinó també per permetre que les llavors generades a partir de la planta progenitora siguin dispersades al més lluny possible.
Diàspores o dissemínuls: unitats funcionals de disseminació. Ho són les llavors, els fruits, i tot el seguit d'elements que poden facilitar la propagació (fragments d'òrgans, bràctees, etc.), àdhuc la planta sencera.
Els mecanismes que han de garantir l'expansió geogràfica de l'espècie són en alguns casos molt sofisticats, tant que la planta necessita l'ajut d'un agent que faciliti o permeti la disseminació de la planta.
Les principals adaptacions de les diàspores a la disseminació són:
- Presència de dispositius morfològics o bé anatòmics que faciliten la disseminació (papus, expansions en forma d'ales, espines, etc.).
|
Tragopogon sp.
|
- L'aspecte i l'aparença de les diàspores, la finalitat de les quals és facilitar llur descobriment per part dels animals (color, perfum, comestibilitat, etc.).
|
Aranyoner (Prunus spinosa)
|
- La posició privilegiada de la diàspora en la planta mare de manera que es pugui facilitar al màxim la disseminació per part d'un agent concret.
|
|
- La concordança entre l'època més favorable a la disseminació de les diàspores i la maturitat d'aquestes.
|
|
|
)
)