Tipus de flors
- Flor regular o flòscul, en forma de tub.
* [C(5) A(5)] G(2)
- Flor ligulada, en forma de llengüeta, per l'expansió lateral dels pètals. La llengüeta mostra tres dents que corresponen a tres pètals;
els altres dos estan molt reduïts. De vegades aquestes flors són exclusivament femenines o estèrils.
flor bisexual: ! [C(5) A(5)] G(2)
flor pistilada: ! C(5) A0 G(2) |
Flors de compostes: a, detall d'una flor ligulada pistilada; b, detall d'una flor en flòscul en què els estams
formen un cilindre per l'interior del qual passa l'estil amb els estigmes.
|
- L'androceu el formen cinc estams, els quals estan soldats per les anteres (estams singenèsics).
- El gineceu és ínfer i bicarpelar, amb un estil que puja per l'interior dels estams.
- La pol·linització és per insectes i, excepcionalment, en compostes de llocs tropicals amb flors tubuloses molt allargades, són
pol·linitzades per ocells (colibrís).
- L'estigma no és receptiu fins que emergeix de dins del cilindre format per les anteres.
- Les teques dels estams aboquen el pol·len al tub format per les cinc anteres. L'estil, a mesura que es desenvolupa, arrossega el pol·len
cap a dalt fins que el deixa a la disposició dels insectes, i els estigmes, alhora, són preparats per a rebre pol·len d'una altra flor.
- El fruit, anomenat cípsela, és sec indehiscent en
forma d'aqueni i amb una sola llavor. Pot estar acompanyat
pel vilà o no.
- Les llavors contenen poc endosperma
i el seu oli normalment té missió de reserva.
|
Cípseles de diversos gèneres de compostes: a, amb papus i sense bec d'Aster; b, amb bec i papus de Lactuca;
c, amb aculis de Bidens; d, sense papus d'Helianthus.
|
|