Asteràcies / Descripció

Família molt diversificada quant a la seva morfologia i hàbitat.
Són principalment plantes herbàcies, tot i que també n'hi ha d'arbustives i arbòries.
Les fulles són simples i esparses, de vegades espinoses, rarament oposades o verticil·lades.
El sistema secretor està ben desenvolupat, la qual cosa ha permès interpretar la seva relació amb el nivell evolutiu assolit, a causa de la facultat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o nocives per als herbívors, com per exemple en algunes espècies del gènere Senecio.
Algunes compostes, com les de la tribu lactúcies, presenten canals resinífers o laticífers.
El nom de compostes prové de la disposició de les flors agrupades en unes inflorescències anomenades capítols.
El capítol consta d'un eix escurçat i eixamplat, el receptacle, sobre el qual hi ha les flors sèssils. Tot el conjunt està envoltat de bràctees que constitueixen l'involucre.
El capítol sembla que sigui una sola flor i, de fet, funcionalment ve a ser-ho. Les flors de l'exterior del capítol maduren primer que les de l'interior (floració centrípeta).
Els capítols poden ésser solitaris (Taraxacum), però és més freqüent la disposició en inflorescències racemoses.
Les flors són epígines (amb ovari ínfer), els pètals estan soldats i el calze és absent o transformat en un plomall de pèls anomenat vil.là o papus que facilita la disseminació dels fruits.
El receptacle del capítol pot ésser nu o presentar escames o cerdes entre les flors.
L'involucre pot estar format per bràctees espinoses (propi de la tribu cardúnies) o herbàcies (la majoria de compostes), i alhora disposades en una o més fileres.