|
|
Plantes entomògames
|
Tot i que són diversos els grups d'organismes animals que poden actuar com agents pol·linitzants,
a les nostres latituds els únics animals pol·linitzadors són els insectes. Les plantes de pol·linització
entomòfila donat que no depenen tant de les condicions ambientals, no solen formar poblacions
tan denses i el nombre de grans de pol·len formats respecte el de primordis seminals sol ser més baix
(de l'ordre de 103 o inferior). Els recursos, però, es destinen a assegurar la regularitat de la visita dels
insectes, mitjançant reclams òptics i/o olfactius i a la producció de recompenses en forma de pol·len
i/o nèctar. Quan els insectes proven d'aconseguir-los l'arquitectura de la flor permet la transferència
de pol·len dels estams al cos de l'insecte. Aquest pol·len, després, es transferirà als estigmes d'una
altra flor. L'eficàcia en la pol·linització depèn de diversos factors com ara: la mobilitat de l'insecte, la
regularitat i la cadència de les visites, l'especificitat de la relació, ..., sempre en el context de l'hàbitat i
el tipus de vida de la planta.
Els insectes que poden pol·linitzar són molts diversos i pertanyen a diferents ordres. Els coleòpters solen ser menjadors de pol·len (pol·linívors) tot i que només els adults visiten les flors (florícoles). Les plantes pol·linitzades solen presentar corol·les blanques o de colors apagats, i solen ser obertes, amb olors de fruita, d'espècies o fins i tot olors de fermentacions. Alguns exemples d'espècies pol.linitzades per coleòpters són els rosers silvestres (Rosa sp.), alguns fruiters com el cirerer (Prunus avium), el marfull (Viburnum tinus) i, en general , les Apiàcies. |  Fases de la pol·linització: a, alliberament del pol·len; b, transferència pels agents pol·linitzadors
des de la part masculina cap a la femenina; c, emplaçament del pol·len en la part femenina receptiva; 1, flor
completa; 2, antera madura alliberant el pol·len; 3, gra de pol·len; 4, transport del pol·len per un insecte;
5, pol·len germinant i tub pol·línic creixent cap a l'ovari, on es troba l'ovocèl·lula i es produeix la fecundació.
|
) Flors de marfull (Viburnum tinus)
| ) Flor d'aubercoquer (Prunus armeniaca)
|
|
Els dípters solen consumir el nèctar (nectarífers), però només els individus adults són florícoles. Les plantes solen posseir flors de colors que brillen a baixes intensitats lumíniques, amb corol·les poc profundes, que tenen olors fortes i fins tot pútrides. Les espècies del gènere Veronica en constitueixen un bon exemple. |
 Pol·linització de Veronica sp. per una mosca (miofília).
Diferents estats que mostra la flor: a, abans; b, durant; c, després de la visita del dípter. | ) Flor de Veronia persica
|
 Flors trampa d'Arum sp.:
a, espàdix embolcallat per l'espata (e); b, detall de la inflorescència: a la base, flors femenines fèrtils (f), per sobre, flors masculines fèrtils (mf) i a la part superior, flors masculines estèrils (me) prolongades per un pèl rígid. Les mosques que cauen dins, atretes per la pudor que es desprèn quan les flors femenines són fèrtils, no poden passar la barrera de pèls a la tornada. Quan les flors femenines deixen de ser receptives, les masculines maduren i deixen caure el pol·len sobre els insectes; llavors els pèls perden rigidesa i les mosques poden sortir i pol·linitzar una altra planta amb flors femenines fèrtils. | ) Inflorescència de rapa (Arum italicum)
|
|
Els lepidòpters són nectarífers (aspiren el nèctar en vol). Les plantes pol·linitzades per aquest ordre d'insectes solen tenir corol·les tubulars. Aquestes presenten colors brillants (si els lepidòpters són diürns) o colors pàl·lids i fragants (si són nocturns). Les flors es solen disposar de forma horitzontal o pèndula. |
) Flor d'esclops (Cypripedium calceolus)
|  Pol·linització del marcòlic (Lilium martagon) per una papallona de la família dels
esfíngids (esfingofília), que visita la flor per xuclar amb la trompa llarga el nèctar de la bossa del pètal,
sense posar-se.
|
) Flor pèndula de corniol (Aqulegia vulgaris)
| ) Flor d'alberginia (Solanum melongena)
|
|
Els himenòpters poden ser pol·linívors i/o nectarífers. En molts casos (abelles), les larves també depenen de les flors. Els insectes d'aquest ordre tenen els sentits i òrgans molt desenvolupats i una gran capacitat d'aprenentatge i manipulació. Les flors que visiten solen presentar pètals brillants i de colors vius (blau, groc). Les corol·les solen ser erectes, patents, irregulars o tubulars (Primula vera, Iris germanica, Citrus aurantium, Helianthus annuus, Echium vulgare i labiades en general). Fins i tot les flors d'algunes espècies poden ser visitades sense oferir recompenses (flors trampa), com ara les d'algunes orquídies com Ophris insectifera. |
 Exemple d'especialització de pol·linització per himenòpters (melitofília) en Salvia pratensis:
a, aspecte de l'eix de la inflorescència; b, un borinot penetra en la flor per obtenir el nèctar, l'antera es posa
en contacte amb el seu cap i l'estigma es carrega del pol·len d'altres flors anteriorment visitades;
c, secció longitudinal de la flor on s'observa la base dels estams amb un mecanisme de palanca.
|
) Flors de timó (Thymus vulgaris)
| ) Flors de pataca (Helianthus tuberosus)
|
) Flors de Ophrys insectifera
|  Flors enganyoses, a, flor d'Ophrys, que imita un insecte; b, himenòpter en posició de pseudocopulació amb el label.
|