L'estigma és receptiu quan comença a funcionar com un òrgan secretor de solucions ensucrades, que permet
l'adherència dels grans de pol·len i n'estimula la germinació a través d'algun porus o colp. A cada gra de pol·len
es desenvolupa un gametòfit masculí molt reduït; en la majoria dels casos es compon només de dues cèl·lules:
una cèl·lula vegetativa de gran mida i d'una cèl·lula generativa petita.
Durant l'allargament del tub pol·línic la cèl·lula vegetativa es situa a l'extrem apical del tub seguida de la cèl·lula
generativa. El tub pol·línic s'obre pas per l'interior de l'estil, generalment per entre les cèl·lules que el conformen,
i va creixent fins arribar primer a l'ovari i després, penetrar en el primordi seminal pel pol micropilar. En arribar a les
proximitats del sac embrional, la cèl·lula vegetativa desapareix i la cèl·lula generativa es divideix donant lloc a
dos gàmetes o cèl·lules espermàtiques.
Desenvolupament del tub pol.línic: a, gra de pol·len germinant sobre l'estil de la flor;
b, tub pol·línic desenvolupant-se a través de l'estil (e, estigma; et, estil; tp, tub pol·línic; ov, ovari; s, cèl·lules
sinèrgides; o, ovocèl·lula; np, nuclis polars abans de la formació d'un únic nucli secundari del sac embrional;
t, teguments; a, cèl·lules antípodes).
|
Gra de pol·len: a, esquema general (e, exina; i, intina; nv, nucli vegetatiu; ng, nucli generatiu);
b, germinació (tp, tub pol·línic; ne, nuclis espermàtics; nv, nucli vegetatiu).
|