En algunes angiospermes, entre les quals hi ha moltes plantes cultivades, les llavors s'originen -amb els seus
corresponents embrions- sense que hagi hagut una fecundació prèvia. Aquest procés rep el nom d'apomixi i
mostra diferents variants:
- Partenogènesi: és el cas més conegut, i com el seu nom indica, es tracta d'una "reproducció virginal",
és a dir, la formació d'un embrió -i posterior desenvolupament de l'esporòfit- a partir d'una ovocèl·lula no fecundada.
Els processos pels quals pot tenir lloc la partenogènesi són diversos:
- Apospòria: quan el sac embrional original haploïde és substituït per un altre de
diploide d’origen adventici, és a dir, format a partir d’una cèl·lula diploide de la nucel·la o de
l’integument, donant lloc a un embrió amb endosperma.
- Diplospòria: consisteix en la formació de sacs embrionals diploides degut a què
no s’ha produït la meiosi en la cèl·lula mare del mateix.
- Partenogènesi haploide: es dóna quan després d’una meiosi normal, l’embrió es
desenvolupa directament a partir de l’ovocèl·lula. En aquests casos la nova planta serà haploide.
- Apogàmia: consisteix en el desenvolupament de l’embrió -i posterior esporòfit- a partir de
cèl·lules del sac embrional distintes de l’ovocèl·lula (ex., una sinèrgida o una antípoda).
- Embriònia adventícia: quan l’embrió es forma directament per mitosi dins del primordi seminal a
partir de cèl·lules diploides de la nucel·la. En aquest cas tots els embrions tindran el mateix genotip que la
planta mare. Un cas conegut d’embriònia adventícia es dóna als cítrics, ja que es formen diversos embrions
(procés anomenat poliembriònia).