Índex > Sistemàtica > Labiades > Forestal > Lavandula

Gènere Lavandula
Mates llenyoses flairoses, generalment amb fulles enteres o subenteres. Corol·la violàcia o blava, amb el llavi superior bilobulat, l'inferior trilobulat. Flors reunides en espigues denses afil·les. Viuen en brolles i pastures.


Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica
(espígol; cast. espliego)
Arbust molt aromàtic, de fins a 70 cm d'alçada, amb fulles linears o oblongues, revolutes. Flors reunides en espigues llargament pedunculades, blaves, acompanyades de bràctees amplament ovals i escarioses, purpúries.

Viu a les terres mediterrànies muntanyenques, entre 600 i 1600 m d'altitud on forma part de joncedes i pasturatges. Sovint també es cultiva com a planta ornamental.



Lavandula latifolia
(barballó; cast. alhucema)
Arbust de fins a 60 cm d'alçada, amb fulles linears, però més amples a l'àpex. Les flors són de color violaci i es troben reunides en espigues denses pedunculades, acompanyades de bràctees linears verdes.

Viu a les terres seques mediterrànies on forma part de les brolles de romaní i els pasturatges que es fan en sòls neutres i bàsics, generalment entre el nivell del mar i els 1500 m.



Lavandula stoechas
(tomaní, cap d'ase; cast. cantueso)
Mata erecta i ramificada, de 40-80 cm d'alçada, amb fulles linears revolutes, molt tomentoses. Flors reunides en espigues denses de color porpra fosc, acompanyades de bràctees acolorides.

Viu en terres seques i pedregoses, de substrat silici, entre el nivell del mar i 1100 m d'altitud. Forma part de les brolles silicícoles mediterrànies. També es cultiva en parcs i jardins com a planta ornamental.