Índex > Sistemātica > Labiades > Forestal > Salvia

Gčnere Salvia
(sālvia; cast. salvia)
Plantes herbācies o llenyoses. Fulles oblongo-linears, perō en algunes espčcies també amplament ovades. Corolˇla generalment blava o blanca. Androceu format per 2 estams. Generalment les sālvies arbustives es fan a les brolles calcícoles, les de port herbaci als marges de camins i prats


Salvia verbenaca





Salvia officinalis
(sālvia; cast. salvia)
Planta arbustiva, molt aromātica de fins a 80 cm d'alįada, amb fulles gruixudes, tomentoses. Flors de color blau reunides en espigues terminals.

Viu en llocs pedregosos i secs en l'āmbit mediterrani. S'integra en les brolles calcícoles i pasturatges, en general entre 200 i 1500 m d'altitud. És una planta de reconegudes propietats medicinals i culināries. Sovint es cultiva en parcs i jardins.



Salvia pratensis
(tarrķ; cast. salvia de los prados)
Planta perenne, pubescent, de fins a 80 cm d'alįada. Presenta les fulles rugoses i quasi totes situades a la base. Flors reunides en verticils, de color blau viu.

Viu als pasturatges i prats montans, principalment entre 600 i 1600 m d'altitud.



Salvia verbenaca
(tārrec; cast. verbenaca)
Planta herbācia, molt pubescent, de fulles predominantment basals. Flors de color blavenc i violat, reunides en espigues.

Viu als fenassars i cultius, predominantment fruiters de secā, entre el nivell del mar i 1600 m d'altitud.

Salvia verbenaca