|
Mecanismes que afavoreixen l'al·logàmia
- Separació dels sexes en el temps:
Dicogàmia: quan a la mateixa flor les anteres maduren i els estigmes es fan receptius als grans de pol·len en èpoques diferents. Casos concrets són la Protàndria o proteràndria: quan maduren abans les anteres i la Protogínia o proterogínia: quan es fan receptius abans els estigmes
- Separació dels sexes en l'espai:
Hercogàmia: quan en les flors es dóna l’existència de barreres mecàniques que impedeixen o dificulten l’autopol.linització. Per exemple quan les anteres i els estigmes estan separats físicament a la mateixa flor, o sobre flors diferents.
- Autoesterilitat:
Com s’ha comentat l’autoesterilitat es dóna quan no es pot produir la fecundació entre els gàmetes d’un mateix
individu hermafrodita. Aquest procés és degut a una autoincompatibilitat genètica, la qual es pot manifestar en diferents moments: quan el gra de pol·len es posa en contacte amb l’estigma, bé quan és format el tub pol·línic o bé en el moment previ a la fecundació Això és degut a la presència o formació de substàncies inhibidores que no permeten la germinació del gra de pol·len, limiten l’avançament del tub pol·línic o impedeixen la pròpia fecundació.
Un cas concret d’autoesterilitat és l’heterostília: espècies amb individus diferents, uns que són macrostils,
amb flors d'estils llargs, i altres que són microstils, amb flors d'estils curts; la fecundació només pot fer-se entre
individus de tipus diferents, però no entre individus del mateix tipus.
|
|
|
