(patata; cast. patata)
La patata és una planta originària dels Andes (entre els actuals Xile, Perú i Bolívia), amb una producció mundial similar a la dels principals
cereals. Fou introduïda a Europa pels espanyols l'any 1570. Fou cultivada primer com a ornamental i, més tard, al segle XVIII, se'n generalitzà
el consum a Europa. S'ha adaptat bé al clima fred i humit del nord d'Europa. La planta es propaga mitjançant
tubercles (estructura caulinar gruixuda amb acumulació de
midó) d'on surten tiges que desenvolupen rels
adventícies i
estolons subterranis. El fruit és una baia. Cap al final del seu
cicle, la planta tuberitza de nou i origina les patates. A causa de la uniformitat genètica de la planta deguda a la reproducció vegetativa, ha
estat, fora de la seva àrea d'origen, molt susceptible a plagues i malalties, com la provocada pel fong
Phytophtora infestans, que va
acabar amb les collites d'Europa -en especial a Irlanda i Gran Bretanya- durant la segona meitat del segle XIX. La producció de llavors ha
interessat per a l'obtenció de noves varietats.