Nicotiana tabacum

(tabac; cast. tabaco)

El tabac correspon a un dels cultius no alimentaris més importants del món. El gènere Nicotiana és originari d'Amèrica. Mil anys abans de l'arribada de Colom, el tabac es cultivava àmpliament, fins al punt que era fumat, mastegat i ensumat pels pobles nadius. Recents estudis de les tribus amazòniques demostren la utilització encara avui dia del tabac com a planta al·lucinògena en els ritus tribals. En retornar del seu primer viatge, Colom va endur-se tabac a Espanya, però no va ser fins l'any 1556, quan el francès André Thevet transportà llavors des del Brasil a França, que la planta començà a cultivar-se a Europa. Linné donà nom al gènere després que Jean Nicot, ambaixador de França a Portugal, fes una gran fortuna important i popularitzant l'ús de la planta a París. A finals del segle XVI ja es coneixia pràcticament a tot el món.

La planta pot assolir fins a tres metres d'alçada. Les fulles són enteres i grans. Una vegada collides, s'utilitzen, després de curar-les a l'aire lliure o en assecadors, per a la producció del tabac. El tipus de fertilització sol variar en funció del tipus de tabac que hom vol obtenir. La incorporació d'additius és també variable en funció del producte final. La planta conté alts continguts en alcaloides, entre els quals el més abundant és la nicotina, un estimulant del sistema nerviós que en grans dosis causa vòmits, vertígens i al·lucinacions.