(pinastre; cast. pino resinero)

Arbre de 25-30 m, que pot arribar als 40. La copa és piramidal de jove i aparasolada en els exemplars adults. Fulles agrupades de dos en dos, de 10-25 cm x 1-2,5 mm, rígides, de color verd fosc. Estròbils llargament cònics, de 8-22 x 5-8 cm, lleugerament asimètrics; apòfisi amb el centre prominent i punxent, brillant. Llavors de 7-10 mm, amb ala de fins a 30 mm.

Prefereix els sòls descarbonatats. Viu a les terres mediterrànies amb una certa influència marítima, entre el nivell del mar i 1000 m. És una espècie heliòfila que forma part de brolles i boscos clars, on pot arribar a formar pinedes secundàries. És una espècie pròpia de la meitat occidental de la regió mediterrània i zones atlàntiques del sud de França, Espanya i Portugal; falta a les illes Balears. Es troba per quasi tota la Península, però degut a que es cultiva des de molt antic, és difícil d'assegurar quines són les seves poblacions naturals. Ha estat explotat per a fusta, però sobretot per la seva trementina, que s'obté de la resina que surt al sagnar els troncs amb grans incisions.