Pinus halepensis

(pi blanc; cast. pino carrasco, pino de Alepo)

Arbre que rarament supera els 20-25 m. Fulles agrupades de dos en dos, rarament 3 o 5, de 6-12(15) cm, flexibles, de color verd clar. Estròbils oblongo-cònics, de 6-12 x 3,5-4,5 cm, amb peduncles reflexos d'1-2 cm, bru rogencs, apòfisis poc convexes, amb centre mútic. Llavors de 6-7 mm, gris-negroses, amb ala de 22-28 mm.

Indiferent edàfic, apareix en boscos xeròfils, brolles i màquies de la regió mediterrània, des del nivell del mar fins als 1000 m. Es troba al voltant de la regió mediterrània. A la Península Ibèrica viu sobretot a la meitat est i també a les Balears. La seva fusta s'ha aprofitat generalment per a llenya i no gaire per a fusteria, degut als seus troncs petits i tortuosos; localment també s'ha resinat. Es planta de vegades com a ornamental.

Con femení de pi blanc (Pinus halepensis)

Pinus nigra subsp. salzmannii

(pinassa; cast. pino negral, pino salgareño)

Arbre de 30-40 m. Copa cònica als exemplars joves, que es torna irregular en els adults. Fulles agrupades de dos en dos, de 6-16 cm x 1-1,5(2) mm, una mica rígides però flexibles i no punxentes. Estròbils aovatocònics, de 4-8 x 2-4 cm, subssèsils, generalment geminats; apòfisi amb el centre deprimit. Llavors de 3-8 mm, amb ala de 15-20 mm.

Viu sobre substrats carbonatats, a l'estatge montà inferior, en zones de clima mediterrani continental, en altituds d'entre (250)500-1200(1500) m, on forma boscos secundaris en el domini de la roureda de roure de fulla petita. L'espècie en sentit ample es distribueix pels voltants de la regió mediterrània. La subsp. salzmannii es troba a les muntanyes del sud de França (Cévennes) i al centre i meitat est de la Península Ibèrica. Encara que principalment s'explota per la seva fusta, localment també s'havia sagnat per a l'obtenció de trementina.

Pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

Pinus pinaster

(pinastre; cast. pino resinero)

Arbre de 25-30 m, que pot arribar als 40. La copa és piramidal de jove i aparasolada en els exemplars adults. Fulles agrupades de dos en dos, de 10-25 cm x 1-2,5 mm, rígides, de color verd fosc. Estròbils llargament cònics, de 8-22 x 5-8 cm, lleugerament asimètrics; apòfisi amb el centre prominent i punxent, brillant. Llavors de 7-10 mm, amb ala de fins a 30 mm.

Prefereix els sòls descarbonatats. Viu a les terres mediterrànies amb una certa influència marítima, entre el nivell del mar i 1000 m. És una espècie heliòfila que forma part de brolles i boscos clars, on pot arribar a formar pinedes secundàries. És una espècie pròpia de la meitat occidental de la regió mediterrània i zones atlàntiques del sud de França, Espanya i Portugal; falta a les illes Balears. Es troba per quasi tota la Península, però degut a que es cultiva des de molt antic, és difícil d'assegurar quines són les seves poblacions naturals. Ha estat explotat per a fusta, però sobretot per la seva trementina, que s'obté de la resina que surt al sagnar els troncs amb grans incisions.

Pinus pinea

(pi pinyer; cast. pino piñonero)

Arbre que pot arribar als 30 m. Copa molt característica, el·lipsoïdal aplanada; escorça que es desprèn en plaques de ritidoma de grans dimensions. Fulles agrupades de dos en dos, de 10-15(20) cm, flexibles, de color verd intens. Estròbils aovats o globosos, de 8-15 x 7-10 cm, subsèssils, bruvermellós, brillants; apòfisis piramidals i una mica asimètriques, amb centre molt obtús. Llavors de 15-20 x 7-11 mm, més o menys el·lipsoïdal, amb ala rudimentària caduca i testa llenyosa.

Espècie que prefereix sòls no carbonatats i substrats arenosos. Viu en zones d'influència marítima, entre el nivell del mar i els 1000 m, on pot formar bosquines en garrigues, dunes fixades, erms i altres indrets. És una espècie heliòfila i colonitzadora que pot formar boscos secundaris. Tradicionalment s'ha considerat originària del Mediterrani oriental, encara que sembla haver-hi restes pol·líniques d'uns 13.000 anys al Mediterrani occidental; de qualsevol forma, el seu conreu a la península Ibèrica és molt antic i la major part de les seves poblacions són degudes a plantacions per l'home que n'ha aprofitat els seus pinyons comestibles. La seva fusta també s'aprofita en fusteria i també s'utilitza com ornamental, generalment en zones litorals.

Pi pinyer (Pinus pinea)

Pinus sylvestris

(pi roig; cast. pino albar, pino royo)

Arbre de fins a 40 m. Escorça que es torna escamosa i vermellosa amb l'edat, quedant la part superior del tronc d'un color ataronjat o bru rogenc característic. Fulles agrupades de dos en dos, de 3-7 x 0,1-0,18 cm, rígides i punxentes, de color verd clar o glauc. Estròbils cònics o aovatocònics, de 3-6 x 2-3,5 cm, subsèssils, no brillants a la maduresa; apòfisis planes, de vegades curtament piramidals a la part externa, amb centre obtús. Llavors de 3-5 mm, amb ala de 12-17 mm.

Indiferent edàfic. Viu a l'estatge montà, entre els (200)400 i 1800 m; als Pirineus i Prepirineus forma boscos, generalment climàcics, per sobre dels 1500 m i secundaris en el domini de les rouredes de martinenc. La seva àrea natural s'estén per Europa i gran part d'Àsia. És una de les fustes comercials més utilitzades amb finalitats molt diverses, des de llenya fins a fusteria i ebenisteria.

Pinus uncinata

(pi negre; cast. pino negro, pino moro)

Arbre que pot arribar als 25 m, encara que pot restar retorçut per efecte del vent o la neu. Fulles aciculars de dos en dos o rarament en grups de 3, de 3-8 cm, rígides, de color verd fosc. Estròbils ovoideocònics, de 5-7 x 2-3 cm, subsèssils, brillants, amb apòfisis molt prominents, recurvades cap el peduncle, amb centre excèntric. Llavors de 3-5 mm, negroses, amb ala de 10-14 mm.

Indiferent edàfic. Forma boscos a l'estatge subalpí, generalment entre els (1000)1300-2400(2700) m d'altitud. La seva àrea s'estén pel centre i oest dels Alps, Pirineus i Sistema Ibèric. Allí on entren amb contacte amb P. sylvestris s'hi poden trobar exemplars híbrids (Pinus x rhaetica Brügger). La fusta és bona per a fusteria, encara que presenta el problema de la falta de bons ports; també és un excel·lent combustible.

Pi negre (Pinus uncinata)

Cons femenins de pi negre (Pinus uncinata)