Índex > Sistemàtica > Pinàcies > Forestal > Abies

Abies alba
(avet; cast. abeto)
Arbre de 20-30 m, que pot arribar als 50, perennifoli, amb ramificació verticil·lada i sols amb macroblasts. Escorça amb vesícules resinoses, llisa de jove i que es desprèn en plaques en exemplars vells. Fulles linears, amb base circular i bandes estomàtiques al revers; les de la part inferior de la copa lleugerament emarginades i en disposició subdística, les de la part superior en disposició radial i acuminades. Cons masculins axil·lars i nombrosos a la cara inferior de les branques baixes. Cons femenins erectes, sobre branques de l'any anterior de la part superior. Estròbils més o menys cilíndrics, amb bràctees tectrius exsertes; a la maduresa es desprenen les escames i les bràctees juntament amb les sements, restant el raquis de l'estròbil sobre la branca.

Indiferent edàfic, viu en indrets obacs de la part superior de l'estatge montà i inferior del subalpí, entre 1000 i 2000 m, on forma boscos -avetoses-. S'estén pel centre i sud d'Europa; a Espanya està limitat als Pirineus, trobant-se les principals masses forestals a les províncies de Lleida, Osca i Navarra; el seu límit meridional es troba al Montseny i a la serra de Guara (Osca). Ha estat explotada com a espècie forestal, encara que la seva fusta és de pitjor qualitat que la del pi. L'extracció de la seva trementina també va tenir una certa importància. També es planta com a arbre ornamental, encara que a Catalunya és més utilitzat l'híbrid entre A. alba i A. pinsapo.
Avet (Abies alba)
Branques d'avet (Abies alba)
Fulles d'avet (Abies alba)
Avetosa (Abies alba)
Cons femenins d'avet (Abies alba)








Iber Creaf GD