(pi pinyer; cast. pino piñonero)

Arbre que pot arribar als 30 m. Copa molt característica, el·lipsoïdal aplanada; escorça que es desprèn en plaques de ritidoma de grans dimensions. Fulles agrupades de dos en dos, de 10-15(20) cm, flexibles, de color verd intens. Estròbils ovats o globosos, de 8-15 x 7-10 cm, subsèssils, bruvermellós, brillants; apòfisis piramidals i una mica asimètriques, amb centre molt obtús. Llavors de 15-20 x 7-11 mm, més o menys el·lipsoïdal, amb ala rudimentària caduca i testa llenyosa.

Espècie que prefereix sòls no carbonatats i substrats arenosos. Viu en zones d'influència marítima, entre el nivell del mar i els 1000 m, on pot formar bosquines en garrigues, dunes fixades, erms i altres indrets. És una espècie heliòfila i colonitzadora que pot formar boscos secundaris. Tradicionalment s'ha considerat originària del Mediterrani oriental, encara que sembla haver-hi restes pol·líniques d'uns 13.000 anys al Mediterrani occidental; de qualsevol forma, el seu conreu a la península Ibèrica és molt antic i la major part de les seves poblacions són degudes a plantacions per l'home que n'ha aprofitat els seus pinyons comestibles. La seva fusta també s'aprofita en fusteria i també s'utilitza com ornamental, generalment en zones litorals.

Pi pinyer (Pinus pinea)