Quercus suber
(alzina surera; cast. alcornoque)
Arbre fins a 15(25) m, amb escorça suberosa. Fulles persistents, de ovades a oblongues, verd fosc i glabrescents a l'anvers i
cendrós-tomentós al revers, generalment amb petites dents a l'extrem dels nervis secundaris, coriàcies. Gla ovoide, de 2 a 4 cm,
de maduració biennal, amb endocarp glabre; cúpula amb escames superiors prolongades en punta, la resta aplicades.
Viu en sòls no carbonatats de les zones fresques i abrigades, generalment amb influència marítima i sense gelades fortes, entre el nivell del
mar i els 1000(1200) m. És una espècie pròpia de la mediterrània occidental. Forma boscos poc densos -suredes-, que sovint han estat
afavorits per l'home degut a l'explotació de l'escorça -suro-. La seva fusta també ha estat objecte d'explotació per a fusteria i llenya.
Les glans també constitueixen una font d'aliments pel bestiar en les deveses. Ocasionalment es planta en jardineria.
|
Alzina surera (Quercus suber)
|