Índex > Sistemàtica > Fagàcies > Forestal > Quercus > suber

Quercus suber
(alzina surera; cast. alcornoque)
Arbre fins a 15(25) m, amb escorça suberosa. Fulles persistents, de ovades a oblongues, verd fosc i glabrescents a l'anvers i cendrós-tomentós al revers, generalment amb petites dents a l'extrem dels nervis secundaris, coriàcies. Gla ovoide, de 2 a 4 cm, de maduració biennal, amb endocarp glabre; cúpula amb escames superiors prolongades en punta, la resta aplicades.

Viu en sòls no carbonatats de les zones fresques i abrigades, generalment amb influència marítima i sense gelades fortes, entre el nivell del mar i els 1000(1200) m. És una espècie pròpia de la mediterrània occidental. Forma boscos poc densos -suredes-, que sovint han estat afavorits per l'home degut a l'explotació de l'escorça -suro-. La seva fusta també ha estat objecte d'explotació per a fusteria i llenya. Les glans també constitueixen una font d'aliments pel bestiar en les deveses. Ocasionalment es planta en jardineria.
Alzina surera (Quercus suber)
Alzina surera (Quercus suber)
Fulla d'alzina surera (Quercus suber)
Fulla d'alzina surera (Quercus suber)








Iber