(= Q. humilis)

(roure martinenc; cast. roble)

Arbre de fins a 20(25) m, amb brots de l'any pubescents. Fulles mitjanes o petites, de blanes a subcoriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb lòbuls profunds i obtusos, molt tomentoses per les dues cares de joves, després verd fosc i glabrescents per l'anvers i amb toment persistent pel revers; amb pecíol curt i tomentós. Gla llargament ovoide, amb peduncle fructífer curt, de vegades absent; cúpula amb escames molt apretades.

Indiferent al substrat, viu freqüentment sobre sòls de reacció bàsica, a l'estatge montà, des del nivell del mar fins als 1600 m. S'estén pel sud d'Europa, des d'Àsia Menor fins a la península Ibèrica. Forma boscos -rouredes de martinenc- en bona part del Prepirineu. La seva fusta és de baixa qualitat, essent el seu principal ús per a llenya. Ocasionalment es planta com ornamental.

Roure martinenc (Quercus pubescens)