Arbres o, més rarament, arbustos. Fulles perennes, marcescents o caduques, esparses; amb estípules caduques. Flors unisexuals, les
masculines en aments pènduls, les femenines axil·lars, en glomèruls o solitàries, envoltades cadascuna per una cúpula, que a la maduresa
tan sols envolta la base del fruit. Fruits -glans, cast. bellotas- de maduració anual o biennal, en aqueni; cúpula -1 per aqueni- coriàcia,
escamosa.
Unes 600 espècies sobretot a les regions temperades de l'hemisferi nord, encara que arriben fins a Malàisia i Colòmbia pel sud.
Les espècies d'aquest gènere constitueixen la major part dels boscos de planifolis de la península Ibèrica, tenint per tant una gran importància
en el paisatge forestal. Les glans d'algunes espècies del gènere (sobretot
Quercus ilex, però també
Quercus suber,
Quercus faginea i
Quercus pyrenaica) tenen importància per alimentació del bestiar porcí. A les "dehesas", s'afavoreixen les
pastures aclarint el bosc i esporgant amb regularitat els arbres, per augmentar i regular la producció de fruits. També algunes espècies són
utilitzades com a plantes ornamentals.
Les espècies ibèriques presenten tres tipus de comportaments pel que respecta a la persistència de la fulla: