Índex > Sistemàtica > Fagàcies > Ornamental > Quercus

Gènere Quercus
Arbres o, més rarament, arbustos. Fulles perennes, marcescents o caduques, esparses; amb estípules caduques. Flors unisexuals, les masculines en aments pènduls, les femenines axil·lars, en glomèruls o solitàries, envoltades cadascuna per una cúpula, que a la maduresa tan sols envolta la base del fruit. Fruits -glans, cast. bellotas- de maduració anual o biennal, en aqueni; cúpula -1 per aqueni- coriàcia, escamosa.

Unes 600 espècies sobretot a les regions temperades de l'hemisferi nord, encara que arriben fins a Malàisia i Colòmbia pel sud.

Les espècies d'aquest gènere constitueixen la major part dels boscos de planifolis de la península Ibèrica, tenint per tant una gran importància en el paisatge forestal. Les glans d'algunes espècies del gènere (sobretot Quercus ilex, però també Quercus suber, Quercus faginea i Quercus pyrenaica) tenen importància per alimentació del bestiar porcí. A les "dehesas", s'afavoreixen les pastures aclarint el bosc i esporgant amb regularitat els arbres, per augmentar i regular la producció de fruits. També algunes espècies són utilitzades com a plantes ornamentals.

Les espècies ibèriques presenten tres tipus de comportaments pel que respecta a la persistència de la fulla:


Fulles perennes:


Fulles marcescents:


Fulles caduques:
Glans de roure (Quercus faginea)
Gla de coscoll (Quercus coccifera)

Quercus ilex
(alzina, carrasca; cast. encina, carrasca)
Arbre de fins a 20-25 m. Fulles persistents, d'orbiculars a oblongolanceolades, enteres a dentades o serrades, verd fosc per l'anvers i cendrós i tomentós pel revers, coriàcies. Gla llargament ovoide, de maduració anual, amb endocarp tomentós; cúpula amb escames imbricades i més o menys aplicades.

És una espècie que viu al S d'Europa, Anatòlia i Magrib, on fa boscos en les contrades mediterrànies poc àrides. A Catalunya és l'espècie arbòria més estesa. La seva fusta té un gran poder calorífic i és molt apreciada com a llenya i en l'elaboració de carbó; també s'ha emprat en fusteria. És la principal espècie arbòria de les deveses (cast. dehesas) del SO ibèric, on s'aprofiten les glans per al bestiar porcí. També es planta de vegades com ornamental.

Se'n diferencien dues subspècies: Q. ilex subsp. ilex i Q. ilex subsp. ballota.



Alzina carrasca (Quercus ilex subsp. ballota)

Quercus suber
(alzina surera; cast. alcornoque)
Arbre fins a 15(25) m, amb escorça suberosa. Fulles persistents, de ovades a oblongues, verd fosc i glabrescents a l'anvers i cendrós-tomentós al revers, generalment amb petites dents a l'extrem dels nervis secundaris, coriàcies. Gla ovoide, de 2 a 4 cm, de maduració biennal, amb endocarp glabre; cúpula amb escames superiors prolongades en punta, la resta aplicades.

Viu en sòls no carbonatats de les zones fresques i abrigades, generalment amb influència marítima i sense gelades fortes, entre el nivell del mar i els 1000(1200) m. És una espècie pròpia de la mediterrània occidental. Forma boscos poc densos -suredes-, que sovint han estat afavorits per l'home degut a l'explotació de l'escorça -suro-. La seva fusta també ha estat objecte d'explotació per a fusteria i llenya. Les glans també constitueixen una font d'aliments pel bestiar en les deveses. Ocasionalment es planta en jardineria.


Alzina surera (Quercus suber)


Quercus coccifera
(coscoll, garric; cast. coscoja)
Arbust de fins a 2 m, rarament arbre petit. Fulles persistents dentatoespinoses, glabres, concolores, coriàcies. Gla de fins a 3 cm, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents.

Indiferent edàfic, encara que prefereix els sòls de reacció bàsica. És una espècie molt ben adaptada a l'eixut estival, però és sensible a les baixes temperatures; es troba des del nivell del mar fins als 1200 m. Forma part de màquies i garrigues de la regió mediterrània. La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó. Antigament es va cultivar per a la cria a les seves branques de cotxinilles del gènere Kermes, emprades per a l'obtenció del colorant grana o carmesí.
Coscoll (Quercus coccifera)


Quercus faginea
(roure de fulla petita, roure valencià; cast. quejigo)
Arbre de fins a 20 m, de vegades arbust, amb brots de l'any pubescents. Fulles petites, de el·líptiques a ovades, subcoriàcies, marcescents, dentades, de color verd fosc per l'anvers i blanquinoses, amb toment curt pel revers i pecíol glabrescent. Gla ovoide, sèssil o amb peduncle curt, cúpula amb escames ovades, lleugerament prominents.

Es troba preferentment en sòls amb carbonats de l'estatge montà inferior i muntanya mediterrània, entre el nivell del mar i els 1100 m, on sovint forma boscos -rouredes de roure de fulla petita-. Suporta bé els freds hivernals i els períodes estivals secs. La seva àrea és endèmica de la península Ibèrica i el Magrib. La principal utilització de la seva fusta és per a llenya.
Roure de fulla petita (Quercus faginea)


Quercus pubescens
(= Q. humilis)
(roure martinenc; cast. roble)
Arbre de fins a 20(25) m, amb brots de l'any pubescents. Fulles mitjanes o petites, de blanes a subcoriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb lòbuls profunds i obtusos, molt tomentoses per les dues cares de joves, després verd fosc i glabrescents per l'anvers i amb toment persistent pel revers; amb pecíol curt i tomentós. Gla llargament ovoide, amb peduncle fructífer curt, de vegades absent; cúpula amb escames molt apretades.

Indiferent al substrat, viu freqüentment sobre sòls de reacció bàsica, a l'estatge montà, des del nivell del mar fins als 1600 m. S'estén pel sud d'Europa, des d'Àsia Menor fins a la península Ibèrica. Forma boscos -rouredes de martinenc- en bona part del Prepirineu. La seva fusta és de baixa qualitat, essent el seu principal ús per a llenya. Ocasionalment es planta com ornamental.
Roure martinenc (Quercus pubescens)


Quercus pyrenaica
(= Q. toza)
(roure reboll; cast. melojo, rebollo)
Arbre o arbust de fins a 25 m, que rebrota fàcilment de rel, amb brots de l'any pubescents. Fulles grans, generalment marcescents, de pinnatífides a pinnatipartides, amb els lòbuls sinuats i amb nombrosos pèls asteriformes a l'anvers i gruixuda capa tomentosa pel revers, amb pecíol curt. Gla de fins a 4,5 cm, amarga, amb peduncle de fins a 2 cm, rígid; cúpula amb escames imbricades i poc prominents.

Viu en terrenys no carbonatats, en zones de clima continental. A Catalunya la seva única localitat es troba a les muntanyes de Prades, on viu entre els 1000-15000 m. La seva àrea s'estén per l'occident de França, la península Ibèrica i el Rif. Forma boscos -rouredes de reboll-, on sovint dominen els rebrots de rel. La seva fusta és molt apreciada per a llenya, també es fa servir de vegades en fusteria.
Roure reboll (Quercus pyrenaica)


Quercus canariensis
(roure africà; cast. quejigo andaluz)
Arbre de fins a 30 m, de vegades subarbust, amb brots de l'any pubescents. Fulles de mitjanes a grans, marcescents, obovatooblongues, regularment dentades; les joves amb indument dens i gruixut, les adultes glabres per l'anvers i amb fascicles de pèls groguencs a l'axil·la dels nervis secundaris; pecíol curt. Gla ovoide, amb peduncle fructífer curt; cúpula amb escames una mica desiguals, algunes lleugerament giboses.

Viu en sòls de reacció àcida, a l'estatge basal, des del nivell del mar fins als 900 m. Es troba en zones amb climes temperats d'influència marítima, sense gelades freqüents i relativament humits, on pot arribar a formar bosquets prop dels cursos d'aigua. La seva àrea és endèmica de la península Ibèrica i el Magrib. La seva fusta és poc utilitzada.
Roure africà (Quercus canariensis)


Quercus petraea
(roure de fulla gran; cast. roble albar)
Arbre de fins a 35 m, amb brots de l'any glabres. Fulles caduques, obovades i amb 5-8 parells de lòbuls, verd fosc per l'anvers i més pàl·lides pel revers, glabres -encara que de vegades una mica pubescents pel revers-; pecíol relativament llarg, de fins a 2,5 cm, glabre. Gla subsèssil -amb peduncle més curt que el pecíol de la fulla corresponent-; cúpula amb escames imbricades i més o menys aplicades.

Prefereix els sòls sense carbonats, humits i ben desenvolupats. Viu a l'estatge montà, en zones sense sequera estival, on es troba entre els 500 i 1800 m. S'estén per quasi tota Europa. Pot formar boscos. La seva fusta és de molt bona qualitat i molt apreciada en fusteria i ebenisteria. Ocasionalment es planta com ornamental.
Roure de fulla gran (Quercus petraea)


Quercus robur
(roure pènol; cast. roble albar, carballo)
Arbre de fins a 30(40) m, amb brots de l'any glabres. Fulles caduques, obovades o oblongoobovades, pinnatilobades o pinnatífides, de color verd fosc per l'anvers i verd clar pel revers, glabres; pecíol curt, glabre. Gla amb peduncle fructífer llarg; cúpula amb escames imbricades i més o menys aplicades.

Viu en sòls sense carbonats, de reacció àcida o neutra, profunds i humits, on pot suportar entollaments temporals. Es troba a l'estatge montà, en indrets amb climes temperats, sense període estival sec, entre els 100 i 1200 m. Forma boscos -rouredes de roure pènol- no gaire densos, barrejat amb castanyers, bedolls, faig... La seva fusta, molt dura i pesant, és molt apreciada en ebenisteria fina i en construcció, tant naval com terrestre. Ocasionalment es planta com ornamental.
Roure pènol (Quercus robur)