És un teixit ple de substàncies de reserva. És format per l'endosperma i el perisperma. Les llavors que
tenen endosperma i perisperma s'anomenen
albuminíferes, mentre que aquelles que no en
tenen són
exalbuminíferes.
Hi ha llavors, però, que no disposen de cap mena de teixit nutrici, com passa amb les orquidàcies, ja que en aquest cas estableixen una relació simbiòtica amb determinats fongs micorizògens. En altres llavors són els cotilèdons els que faciliten el nodriment de la plàntula, ja que tenen la funció de ser un veritable òrgan de reserva.
Les substàncies que des del punt de vista bioquímic formen part del teixit nutritiu són força diverses; hidrats de carboni (midó, cel·lulosa, hemicel·lulosa), lípids (greixos, olis), i proteïnes (aminoàcids, pèptids i proteïnes).
- Endosperma: es forma en el sac embrional, de resultes de la unió del nucli secundari amb un
nucli espermàtic procedent del tub pol·línic. Es tracta, doncs, d'un teixit triploide que inicialment nodreix
l'embrió en la seva formació; més tard es converteix en teixit de reserva, que podrà ser digerit totalment
(com ocorre en algunes lleguminoses) o parcialment pel mateix embrió (en aquest durant la germinació).
En algunes plantes l'endosperma degenera abans que la llavor maduri, de manera que les substàncies
nutritives contingudes en les llavors són emmagatzemades a l'embrió, a la nucel·la o, fins i tot, a les
cobertes.
- Perisperma: és el teixit nutrici present en la llavor que té el seu origen en la nucel·la, com
ocorre en Beta. La presència de perisperma en una llavor és considerat un caràcter primitiu.