És l'esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació. És en realitat una planta en miniatura que ha interromput el seu desenvolupament fins al moment que es doni la germinació. Es presenta sota la forma d'un eix en el qual es poden reconèixer, amb més o menys dificultat, un conjunt de segments: l'hipocòtil, la radícula, la plúmula i els cotilèdons.
- Hipocòtil: És el segment més inferior de l'embrió que es posa en contacte amb la radícula;
no obstant això, un cop es desenvolupi la plàntula també es podrà diferenciar un segment superior,
l'epicòtil, que està a tocar de la plúmula o gèmmula. La veritable tija sorgirà del petit segment
comprès entre ambdós extrems.
- Radícula: Correspon a l'extrem basal de l'embrió i es troba situada de manera preferent girada
cap al micròpil, d'on sortirà durant la germinació juntament amb l'hipocòtil per donar lloc a la rel primària,
tot i que en algunes plantes, especialment en les monocotiledònies, el sistema radicular es torna ben
aviat adventici.
- Plúmula: Es localitza pel damunt del nus d'on surten els cotilèdons, clarament orientada cap
a la càlaza, i està constituïda per fulles rudimentàries i meristemes apicals; és, en definitiva, l'estructura
que més tard es transformarà en la tija de la planta.