index > org.reproductors > llavor > dormició
DORMICIÓ
La llavor, un cop constituïda, entra, en la major part dels casos, en un període de deshidratació progressiva, de manera que la concentració d'aigua se situa al voltant del 10% al mateix temps que l'activitat fisiològica es redueix considerablement. D'aquesta manera entra en un estat fisiològic dit de dormició o latència, al llarg del qual l'embrió ni creix ni germina.

Algunes de les causes que s'han apuntat i que poden ser motiu d'aquesta latència són:

  • Presència d'inhibidors del creixement.

  • Teguments impermeables a l'oxigen.

  • Teguments seminals massa durs i/o rígids.

  • Necessitat d'un període fred.

  • Embrió no diferenciat o immadur.

  • Necessitat de llum o ombra per germinar.

  • Necessitat d'una pressió parcial d'oxigen baixa.

Gràcies a aquest fenomen la planta pot superar algunes adversitats ambientals, la germinació fortuïta de les llavors o la germinació mentre duri la disseminació. No obstant això, tot i que la dormició és un estat prou generalitzat, hi ha plantes que gairebé no en presenten, com Bromus diandrus, les quals poden germinar poc temps després que s'hagin desprès de la planta mare.

Viabilitat
El període de viabilitat d'una llavor està relacionat molt sovint amb el període de dormició. Hi ha plantes que la viabilitat és curta, ja que es manté per uns pocs dies, com ocorre amb algunes plantes llenyoses dels gèneres Quercus (roures i alzines), Acer (aurons), Populus (pollancres), Salix (salzes), etc. Les llavors d'altres plantes, però, han demostrat tenir una viabilitat més prolongada fins al punt que algunes superen els cent anys i, en algun cas, com la nimfeàcia d'origen asiàtic, Nelumbo nucifera, conserven la capacitat de germinació gairebé un miler d'anys.