Glossari de termes
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | U | V | X | Z
  S
Tria el terme a cercar



       S
  • Sac Embrionari
  • Part central del primordi seminal que inclou, abans de la fecundació, vuit cèl·lules: l’ovocèl·lula, dues sinèrgides, tres antípodes i dues de centrals o polars.
  • Sac Pol·línic
  • Cavitat de l’antera on es forma el pol·len.
  • Salzeda
  • Formació vegetal, generalment arbustiva dominada per diverses espècies de salzes (Salix sp.)
  • Sàmara
  • Fruit sec, indehiscent i amb una sola llavor i guarnit d'un ala, com el que donen freixes i oms.
  • samara
  • Sapròfit
  • Planta que per viure requereix de matèria orgànica en descomposició.
  • Sèpal
  • Un dels elements del calze de la flor, en general sense colors vistosos.
  • Sement
  • Llavor.
  • Semimarcescenc
  • Dit d’aquelles fulles que un cop arribada l’estació desfavorable per a la planta es marceixen parcialment i algunes, fins i tot, poden assecar-se del tot però romandran un període més o menys damunt de les branques.
  • Septicida
  • Fruit en càpsula que s’obre longitudinalment pels marges dels carpels.
  • Sèssil
  • Sense suport propi. Dit d'una fulla a la que li falta el pecíol o d'una flor a la que li falta el peduncle.
  • Silícula
  • Fruit en càpsula de les crucíferes amb una llargada inferior a tres vegades l’amplada.
  • Síliqua
  • Fruit capsular, allargat, que s’obre per dues valves, i que és típic de les crucíferes.
  • siliqua
  • Simbiosi
  • Associació de dos organismes amb benefici mutu.
  • Simpètala
  • Dit de la corol·la amb els pètals soldats.
  • Simple
  • No dividit en parts, ja sigui referit a la fulla o a altres òrgans laminars.
  • Simpòdic
  • Eix principal que cessa la seva elongació i en què el creixement és continuat per branques laterals.
  • Sincàrpic
  • Dit del gineceu que presenta tots els carpels soldats formant un sol ovari.
  • Singenèsics
  • Dit dels estams units per les anteres, però amb els filaments lliures.
  • Siscallars
  • Formació vegetal nitrohalòfila constituïda per arbusts i plantes herbàcies grises que viuen en medis àrids i subàrids. Es troba ben representada a la plana occidental catalana per plantes com el siscall (Salsola vermiculata), la botja pudent (Artemisia herba-alba) i l’harmalà (Peganum harmala)
  • Sorus
  • Grup d’esporangis (s) que es troben, generalment a les fulles (f, frondes) de les falgueres.
  • sorus
  • Subafil-l·la
  • Gairebé sense fulles.
  • Subsèssil
  • Gairebé sèssil.
  • Subspontani-ània
  • Dit d’aquelles plantes que han estat introduïdes de forma voluntària per part de l’home a fi d’ésser cultivades, i que un cop escapades d’on han estat plantades (jardins, camps de conreu) no s’allunyen més que uns pocs mestres enllà.
  • Subterminal
  • Proper a l’àpex.
  • Súber
  • Capa externa d’una escorça formada per teixit suberós.
  • Suculent/a
  • Amb òrgans carnosos o sucosos pel seu contingut en aigua.
  • Sufruticós-osa
  • Dit de la planta perenne que és llenyosa a la base i amb branques herbàcies a la part superior, que són les més joves.
  • Súper
  • Ovari amb els sèpals, pètals i estams inserits a la seva base