|
Caduc-a
Que no persisteix.
Caducifoli-a
Dit de l’arbre o de l’arbust, les fulles dels quals es desprenen durant l'estació que li és desfavorable.
|
|
Calze
Conjunt de peces, anomenades sèpals, que formen el verticil més extern de les flors.
|  |
|
Calicle
Conjunt de peces foliars situades sota el calze.
Càmbium
Teixit situat dins les tiges o les rels que origina teixits secundaris permanents.
Campanulat
En forma de campana.
Canyissar
Herbassar alt, de 1,5 a 2,5 m, dominat pel canyís (Phragmites australis), però on també s’apleguen altres plantes helòfites com les bobes (Typha sp.).
|
|
Capítol
Inflorescència de flors sèssils sobre un receptacle eixamplat i envoltat d'un involucre de bràctees, com el pixallits (Taraxacum officinale).
|  |
|
Càpsula
Fruit sec i dehiscent, de forma que a la maturitat s'obre d'alguna manera per a deixar anar les llavors.
|  |
|
Cariòpside
Fruit sec indehiscent amb el pericarp unit a la llavor; és propi de les gramínies.
Carpel
Òrgan reproductor femení de la flor i cadascuna de les parts de què consta l’ovari; conté un o diversos primordis seminals.
Carrascar
Bosc perennifoli dominat per la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota), de fulles petites i coriàcies, generalment subministrador de molta ombra. El sotabosc és constituït per un estrat arbustiu, que en les zones muntanyenques acostuma a dominar el boix (Buxus sempervirens).
Casmòfita
Planta d’ambients rupícoles que ha desenvolupat una estratègia per a poder arrelar en les esquerdes i fissures de les roques.
Catafil·les
Fulles d'estructura simple, com les fulles simplificades i rudimentàries dels òrgans subterranis, així com les esquames protectores de les gemmes.
Cecidi
Creixement anormal de teixits vegetals induït per alguns agents físics i químics produïts per paràsits.
Cespitós-osa
Que fa gespa.
Ciati
Inflorescència del gènere Euphorbia.
Cicatritzant
Dit de la planta que estimula la cicatrització.
Ciliat-ada
Amb petits pèls.
|
|
Cima
Tipus d’inflorescència, on un eix acaba en una flor i els eixos secundaris surten del seu costat.
|  |
|
Cinoròdon
Fruit compost del gènere Rosa format pel receptacle en forma de copa molt còncava.
Cípsela
Fruit sec amb una sola llavor provinent d’un ovari ínfer i amb una sola cavitat.
|
|
Circell
Fulla o branca transformada en un òrgan filamentós (c) que permet a la planta enfilar-se a qualsevol suport.
|  |
|
Cladodi
Branca molt comprimida, laminar i verda d'aspecte similar a una fulla, com les que té el galzeran.
|  |
|
Clistògama
Flor que s’autopol·linitza sense arribar a obrir-se.
Clon
Conjunt de plantes que procedeixen per multiplicació vegetativa d’un sol individu i que, per tant, contenen material genètic idèntic.
Comòfita
Planta d’ambients rupícoles que ha desenvolupat una estratègia per a poder arrelar en els relleixos de sòl en els replanets de roca i els microrelleus de roca nua.
|
|
Compost-a
Dit de les fulles formades per diversos segments laminars independents anomenats folíols.
|  |
|
Connat-a
Dit d’aquells òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells. S’aplica especialment a les fulles oposades que estan soldades per llurs bases.
Cordat
Dit de qualsevol òrgan vegetal que té forma de cor.
Coriaci-àcia
De consistència semblant al cuiro, flexible però resistent.
|
|
Corimbe
Inflorescència racemosa en la qual els peduncles de les flors arriben a un mateix nivell tot havent partit de punts situats a diferent alçada.
|  |
|
Corimbiforme
Semblant a un corimbe.
|
|
Corol·la
Conjunt de peces, anomendades pètals, que formen el verticil intern al calze.
|  |
|
Cotilèdon
La primera fulla (monocotilèdonia), parella de fulles (dicotiledònia) o un nombre variable d’elles (gimnospermes) que es formen en l’embrió dins de la llavor.
Criptògama vascular
Dit de les plantes que no fan ni flors ni llavors, però que presenten un sistema vascular, com les falgueres i les cues de cavall.
Cultivar
Varietat que ha estat originada i persisteix en cultiu; varietat cultivada.
|
|
Cúpula
Conjunt esquamós o foliaci que embolcalla alguns fruits com les avellanes i les aglans (c), fages o castanyes de les fagàcies.
|  |