Glossari de termes
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | U | V | X | Z
  E
Tria el terme a cercar


       E
  • Eleosoma
    •
  • Reserva de matèria nutritiva exterior que posseeixen algunes diàspores amb la finalitat de cridar l’atenció dels animals que poden afavorir llur disseminació, especialment formigues i altres artròpodes.
  • El·líptica
    •
  • Fulla, fruit o qualsevol altre òrgan vegetal que té forma d’el•lipse.
  • Embrió
    •
  • Plàntula rudimentària situada encara a l’interior de la llavor.
  • Endemisme
    •
  • Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
  • Endocarpi
    •
  • Part més interna del pericarpi que sol formar el pinyol (en).
    		• endocarpi
  • Endosperma
    •
  • Teixit nutritiu que es troba a l’interior d’algunes llavors.
  • Entomòfila
    •
  • Dispersió dels grans de pol·len amb l’ajut d’insectes.
  • Entomògama
    •
  • Entomòfila.
  • Entrenús
    •
  • Fragment de la tija situat entre dos nusos.
  • Epicarp
    •
  • Part més externa del pericarpi, que sol formar la pela d'alguns fruits (ep).
    		• endocarpi
  • Epífita
    •
  • Planta que creix sobre una altra, sovint arbres, sense obtenir-ne cap aliment.
  • Epigeu
    •
  • Dit de qualsevol òrgan vegetal que creix damunt del sòl. Dit dels fongs que desenvolupen els aparells esporífers damunt de la superfície del sòl com la farinera borda o el rovelló.
  • Esclerofil·le
    •
  • Dit d’aquelles plantes que presenten fulles dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.
  • Escutel
    •
  • Cotilèdon de les gramínies.
  • Espàdix
    •
  • Inflorescència amb nombroses flors sèssils sobre un eix carnós i inflat.
  • Esparsa
    •
  • Amb una fulla a cada nus i disposades de forma helicoïdal al llarg de la tija.
  • Espata
    •
  • Bràctea gran, sovint acolorida, que acostuma a envoltar una inflorescència; s'aplica a les monocotiledònies.
  • Espermatòfit
    •
  • Planta provista de llavors.
  • Esperó
    •
  • Prolongació a manera de tub de la base del calze o de la corol·la (e).
    		• esperó
  • Espiciforme
    •
  • Que té forma d’espiga.
  • Espiga
    •
  • Inflorescència racemosa de flors sèssils disposada al llarg d’un eix.
    		• espiga
  • Espigueta
    •
  • Cadascun dels elements que constitueixen la inflorescència de les gramínies; consisteix en una o diverses flors envoltades per un parell de glumes.
  • Espora
    •
  • Corpuscle unicel·lular que serveix per a la reproducció de les falgueres i altres vegetals primitius.
  • Esporada
    •
  • Nom que rep la massa d’espores.
  • Esporangi
    •
  • Òrgan tancat de les falgueres i altres criptògames vasculars que conté les espores.
  • Esporofil·le
    •
  • Fulla fèrtil que porta els esporangis.
  • Esquizocarp
    •
  • Fruit dehiscent que quan és madur es descompon en unitats amb una sola llavor cadascuna.
  • Estam
    •
  • Òrgan reproductor masculí de la flor; consta d’una antera sobre un filament.
  • Estaminodi
    •
  • Estam estèril; sovint reduït o modificat.
  • Estatge montà
    •
  • Nivell que correspon a un o a diversos tipus de vegetació que se superposen en una regió muntanyenca a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud.
  • Estigma
    •
  • Part apical del gineceu; constitueix la part receptiva on germinen els grans de pol·len.
  • Estil
    •
  • Part allargada del gineceu compresa entre l’ovari i l’estigma.
  • Estilopodi
    •
  • Part basal inflada de l’estil; característic de les umbel·líferes.
  • Estípet
    •
  • Tronc de les palmeres. Tija no ramificada de les plantes arbòries.
  • Estípula
    •
  • Expansió foliàcia (e) situada, generalment, a la base del pecíol de la fulla (p).
    		• estípula
  • Estipulat-ada
    •
  • Que du estípules.
  • Estoló
    •
  • Ramificació lateral de la base d’una tija, sovint llarga i prima i que creix horitzontalment arrelant en els nusos.
  • Estoma
    •
  • Obertures de l’epidermis de les fulles per on té lloc l’intercanvi de gasos.
  • Exocarp
    •
  • Part més externa de la paret del fruit.
  • Estròbil
    •
  • Nom que s'empra per designar les pseudofructificacions llenyoses de les coníferes (e).
    		• estròbil
  • Eutròfic
    •
  • Es diu d’aquells medis rics en elements nodridors.
  • Evapotranspiració
    •
  • Quantitat d’aigua que passa a l’atmosfera. En el cas d’una planta o d’una comunitat vegetal, és la suma de l’aigua evaporada pel sol i la transpirada per la planta o el conjunt de plantes.