índex >  òrg.reproductors >  la flor > tipus de flors

TIPUS DE FLORS

Segons el nombre i disposició de les peces del periant, la seva posició respecte l’ovari i segons la seva sexualitat, parlem de diferents tipus de flors:


a) Segons el nombre de peces florals:

• Flor completa: quan es presenten els quatre verticils florals, calze, corol·la, androceu i gineceu. És igualment completa quan hi ha variació en el nombre de peces d'un dels verticils o fusió d'aquestes peces.
  
  
• Flor incompleta: quan manca algun dels verticils. Les flors perfectes són les que presenten si més no l’androceu i el gineceu. Les flors estaminades són aquelles on els carpels són absents, i les flors pistil·lades, aquelles on hi manquen els estams, Tos dos casos són flors imperfectes.

b) Segons el patró general d'inserció de les peces florals:

• Flors cícliques: les diferents peces de la flor es disposen de forma verticil·lada. En aquestes flors el nombre de verticils i de peces per verticil és definit.
  
  
• Flors acícliques: les peces de la flor es disposen en hèlix. En les flors acícliques el nombre de peces és generalment molt elevat i variable.

Tipus de flors segons el patró d'inserció de les peces florals:
a, flor cíclica de Malva sylvestris; b, flor acíclica de Magnolia stellata
(p, pètals; e, estams; c, carpels).

c) Segons la disposició relativa dels verticils florals respecte al tàlem:

• Flor hipògina: quan els segments del periant i l'androceu són inserits en el tàlem per sota del nivell del gineceu. En la flor hipògina l'ovari és súper.
  
  
• Flor epígina: quan el receptacle envolta completament el gineceu i hi està soldat íntimament; la resta de verticils neixen per sobre del nivell del gineceu. En la flor epígina l'ovari és ínfer. Mostren la flor epígina, entre altres, la carabassa, el fonoll, el gira-sol i el safrà.
  
  
• Flor perígina: quan el receptacle té forma de copa i envolta el gineceu però sense estar-hi soldat; el periant i l'androceu són inserts a la paret superior del receptacle. En la flor perígina l'ovari és súper —tot i que també se l'anomena semiínfer—. Podem observar aquest tipus de flor en algunes rosàcies (ex., ametller, prunera, presseguer), on el receptacle envolta el gineceu però aquest resta lliure.

Tipus de flors segons la disposició relativa dels verticils florals respecte al tàlem:
a, flor hipògina , d'ovari súper; b, flor perígina, d'ovari súper; c, flor epígina, d'ovari ínfer.

d) Segons el nombre d'estams de l'androceu:

Parlem d’una flor monandra, diandra, triandra, tetrandra o poliandra segons presentin un, dos, tres, quatre o diversos estams, respectivament.



e) Segons el nombre d'estams i peces dels altres verticils:

• Flor isostèmona: si el nombre d'estams és el mateix que el de peces de cada verticil.
  
  
• Flor anisostèmona: quan el nombre d’estams difereix. En aquest cas diem que una flor és isostèmona quan el nomre d’estams és doble, és a dir la flor presenta dos verticils d’estams; i polistèmona quan el nombre d’estams és més del doble que la resta de peces del periant (es presenten diversos verticils d’estams)

f) Segons la sexualitat:

• Flor hermafrodita: aquella que presenta estams i gineceu fèrtils.
  
  
• Flor unisexual: aquella que presenta només un verticil fèrtil (androceu o gineceu).
  
  
• Flor estèril: aquella que no presenta òrgans sexuals però mostra un periant vistós i colorat que actua com a reclam d'agents pol·linitzadors.