|
En certes espècies, les rels mostren unes gemmes amb capacitat d'originar llucs i esdevenir futures
tiges. Aquestes gemmes, a diferència de les gemmes caulinars, tenen un origen endògen a l'igual que
les gemmes dels primordis de les rels laterals.
La localització exacta dins de la rel és variable, però
acostuma a ser a nivell de pericicle.
En aquest cas, el desenvolupament d'aquestes gemmes té lloc a l'immediata proximitat de les rels laterals.
De forma alternativa, les gemmes radicals poden diferenciar-se a nivell de còrtex
sense trobar-se associades a les rels laterals. Així ho presenten alguns arbres (ex:: xops,
Populus; liquidàmbar, Liquidambar) on les gemmes se generen a la part funcional de
l'escorça de la rel, originant clons conectats pel sistema radicular.
En les plantes herbàcies, en canvi,
aquestes connexions radicals poden arribar a fragmentar-se i facilitar la individualització de les noves
plantes. Aquests sistemes de propagació per gemmes radicals es presenta en diverses plantes com la
corretjola (Convolvulus arvensis), bàbol (Cardaria draba), card (Cirsium arvense) i
gerdera (Rubus idaeus).
|
Card (Cirsium arvense)
|
)
)
)
