index > morfología corm > modificacions rel > rel napiforme
Rel napiforme
Un tipus concret de tubercles són aquells originats, de forma simultània, a partir de la rel principal de la planta i de la base de l' l'hipocòtil (ex: rave, nap, pastanaga, xirivia) i es coneixen amb el nom de rels napiformes. Aquests tubercles esdevenen estructures amb reserves acumulades per part de plantes biennals en el seu primer any de vida. Sense un estudi anatòmic resulta difícil esbrinar quin és l'òrgan -rel o tija- que més participa en la formació del tubercle. La porció caulinar acostuma a ser portadora de fulles o d'esquames foliars mentre que la porció radicular emet rels laterals. Així, per exemple, en el rave el tubercle estaria format majorment per l'hipocòtil, mentre que a la pastanaga o estaria per part de la rel. La formació d'aquest tipus de tubercle comença immediatament després de la germinació de la rel.

Nap (Brassica napus)
Nap (Brassica napus)
En el cas del rave, a la part superior del tubercle podem observar una roseta de fulles fixada sobre un epěcotil molt reduït, on els entrenussos no mostren cap elongació. Aquí, la tuberització és deguda a un gran desenvolupament del xilema secundari, tant de l'hipocòtil com de la rel, amb poca presència de vasos i un parenquima llenyós molt desenvolupat.
Rave (Raphanus sativus)
Rave (Raphanus sativus)
a, b, c : desenvolupament del tubercle,
c: cotiledon, fv: fulles verdaderes
d: secció transversal del tubercle
(ca: cambium, cc: cilindre central o xilema, fs: floema secundari


A la pastanaga i xirivia, pel contrari, la major part del tubercle té origen radicular i el engruiximent és degut a la hipertrofia del floema secundari.


Xirivia (Pastinaca sativa)



Pastanaga (Daucus carota)
Pastanaga (Daucus carota)
a: detall de la rel,
b: secció longitudinal de la mateixa rel
c: secció transversal
(c: coll, cc: cilindre central o xilema, cr: cicatrius, fs: floema secundari, rs: rels secundàries


En el tubercle de la bleda-rave o remolatxa (Beta vulgaris) l'hipocòtil és més o menys predominant segons les varietats; així en la remolatxa farratgera i la remolatxa de taula és l'hipocòtil el principal protagonista del tubercle, mentre que a la remolatxa de sucre ho és la rel. En qualsevol cas el tubercle presenta una anatomia singular formada per nombrosos feixos vasculars d'origen secundari immersos en un gran parènquima que acumula les substàncies de reserva -principalment sacarosa- en les seves cèl·lules.
Bleda-rave (Beta vulgaris)
a: planta que mostra el tubercle de l'hipocòtil (h),
b: diverses varietats de la bleda-rave (1: remolatxa farratgera, 2: remolatxa de taula, 3: remolatxa de sucre)
c: tall transversal del tubercle (fv: feixos vasculars, pr: parènquima de reserva, rs: rels secundàries, xp: xilema primari)



Un cas particular de tubercle el presenta l'api-rave (Apium graveolens) i el fonoll-rave (Phoeniculum vulgare), aquesta mena de tubercle compren, a més de l'hipocòtil i de la rel principal, la base de epicòtil, zona on és fàcil d'observar les diverses insercions foliars.



Fonoll-rave (Foeniculum vulgare)
Api-rave (Apium graveolens)
a: part inferior de la planta que mostra el tubercle
(cf: cicatrius foliars, r: rels)
b: secció longitudinal de la mateix tubercle
(epi: epicòtil, hip: hipocòtil, rad: zona radicular)