(abèlia; cast. abelia)
Arbust de poc més d'1 m d'alçada. Fulles lanceolades, petites i
oposades.
Flors nombroses, oloroses, de color blanc-rosat,
reunides en grups de 2-3 a l'extrem de les branques; corol·la infundibuliforme.
L'abèlia és originària de la Xina i va ésser introduïda a Europa a mitjans del segle XIX, com a planta ornamental degut a
l'abundant i prolongada floració. Suporta bé la poda, d'aquí que sovint s'utilitzi per a fer tanques verdes de petita alçada.