índex > morfologia corm > tija > ramificació
Ramificació de les tiges
Quan una gemma es desenvolupa dóna lloc a un brot, i un cop aquest estigui completament desenvolupat esdevindrà una branca. L'aparició de noves branques dóna lloc a la ramificació.

La ramificació de les tiges dels cormòfits es pot produir de dues formes:
  • Dicotòmica o terminal: el punt vegetatiu es divideix en dos, es bifurca i en surten dues branques equivalents a l'extrem de l'eix. És pròpia dels tal·lòfits; en els cormòfits solament es presenta en alguns gèneres de pteridòfits (ex., Psilotum, Selaginella, Lycopodium).
  • Lateral: d'una tija principal surten branques laterals. És la més estesa entre les plantes vasculars. Hi ha dues variants:
    • Monopòdica: el con vegetatiu de la tija principal es manté funcional any rere any. L'eix principal creix sense interrupció i del seu costat surten branques laterals de primer ordre, que a la vegada es tornen a ramificar. Predomina entre les coníferes.


Avet (Abies alba)

Cedre (Cedrus sp.)
    • Simpòdica: el punt vegetatiu atura el seu creixement i és una o més branques laterals les que el continuen. És pròpia de les angiospermes.

Ginestera vimenera (Retama sphaerocarpa)


Roure valencià (Quercus faginea)
Esquemes de ramificació