Els òrgans caulinars subterranis tenen dues funcions primordials:
Permetre la supervivència de la planta durant l'estació desfavorable.
Assegurar una multiplicació vegetativa activa.
Les principals adaptacions de les tiges són:
Rizoma:
tija subterrània, transformada per l'adaptació a la vida subterrània. Els rizomes creixen en direcció més o menys horitzontal, manquen de les fulles assimiladores i tenen gemmes; poden generar brots i també rels (ex., canya comuna, lliri). Es diferencien de les rels perquè tenen gemmes, catafil·les (fulles modificades) i estructura anatòmica caulinar.
Canya (Arundo donax)
Epilobium sp.
Lliri (Iris sp.)
gramínea
Tubercle:
òrgan carnós i engruixit per l'acumulació de substàncies de reserva (ex., patata, xufla).
Patata (Solanum tuberosum)
Bulb:
gemma subterrània amb la porció axial molt reduïda i generalment en forma de disc, envoltada de
catafil·les convertits en òrgans de reserva. En aquest cas la tija pròpiament dita rep el nom de tija
mamil·lar, disc o platet. És per això que d'alguna manera també es pot considerar un òrgan
foliar modificat
Bulb tunicat:
quan el disc i els catafil·les queden completament envoltats de les bases persistents de les
fulles seques -túniques- (ex., ceba).
Bulb esquamós:
quan els catafil·les es disposen de forma imbricada (ex., marcòlic vermell).
Marcòlic vermell (Lilium martagon)
Bulb massís:
quan el disc caulinar està molt desenvolupat i revestit exteriorment d'una túnica prima.
En aquest cas és la tija pròpiament dita la que actua com a òrgan de reserva (ex., safrà).
)
)
)
