índex > morfologia corm > tija > adaptacions vida subterrànea
Adaptacions de les tiges a la vida subterrània
Els òrgans caulinars subterranis tenen dues funcions primordials:

  • Permetre la supervivència de la planta durant l'estació desfavorable.

  • Assegurar una multiplicació vegetativa activa.


Les principals adaptacions de les tiges són:
  • Rizoma: tija subterrània, transformada per l'adaptació a la vida subterrània. Els rizomes creixen en direcció més o menys horitzontal, manquen de les fulles assimiladores i tenen gemmes; poden generar brots i també rels (ex., canya comuna, lliri). Es diferencien de les rels perquè tenen gemmes, catafil·les (fulles modificades) i estructura anatòmica caulinar.
Canya (Arundo donax)
Epilobium sp.

Lliri (Iris sp.)
gramínea


  • Tubercle: òrgan carnós i engruixit per l'acumulació de substàncies de reserva (ex., patata, xufla).
Patata (Solanum tuberosum)

  • Bulb: gemma subterrània amb la porció axial molt reduïda i generalment en forma de disc, envoltada de catafil·les convertits en òrgans de reserva. En aquest cas la tija pròpiament dita rep el nom de tija mamil·lar, disc o platet. És per això que d'alguna manera també es pot considerar un òrgan foliar modificat

    • Bulb tunicat: quan el disc i els catafil·les queden completament envoltats de les bases persistents de les fulles seques -túniques- (ex., ceba).
Ceba (Allium cepa)

Ceba (Allium cepa)
a-visió exterior, b-secció longitudinal


    • Bulb esquamós: quan els catafil·les es disposen de forma imbricada (ex., marcòlic vermell).
Marcòlic vermell (Lilium martagon)


    • Bulb massís: quan el disc caulinar està molt desenvolupat i revestit exteriorment d'una túnica prima. En aquest cas és la tija pròpiament dita la que actua com a òrgan de reserva (ex., safrà).
Safrà (Crocus sativus)