HEMICRIPTÒFITS
Pertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes
de recanvi se situen a ran del terra.
Es diferencien cinc tipus:
- Hemicriptòfits cespitosos:
quan les plantes formen gespes o catifes, com ara el trèvol repent (Trifolium repens).
També pertanyen a aquesta categoria la major part de les gramínies
perennes com el gram (Cynodon dactylon).
|
Trèvol repent (Trifolium repens)
|
Gram (Cynodon dactylon)
|
- Hemicriptòfits rosulats:
quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i són freqüentment acaules, com
ocorre amb els plantatges (Plantago sp.)
|
Plantatge gros (Plantago major var. sinuata)
|
Cervina (Plantago coronopus)
|
- Hemicriptòfits escaposos:
quan es tracten de plantes que presenten tiges aèries més o menys erectes i folioses,
com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la pastanaga (Daucus carota).
|
Fonoll (Foeniculum vulgare)
|
Pastanaga borda (Daucus carota)
|
- Hemicriptòfits escandents:
corresponen a aquelles plantes que tenen tiges aèries i que se serveixen d'un suport per
enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus communis), la carbassina (Bryonia cretica)
o el llúpol (Humulus lupulus).
|
Carbassina (Bryonia cretica)
|
Llúpol (Humulus lupulus)
|
- Hemicriptòfits reptants:
Són plantes que disposen d'òrgans caulinars (estolons), que s'estenen per la superfície del
sòl o molt a prop, com ara la maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans)
|
Maduixera (Fragaria vesca)
|
Gram negre o cinc en branca (Potentilla reptans)
|
|