índex > generalitats > formes biològiques > hemicriptòfits
HEMICRIPTÒFITS
Pertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes de recanvi se situen a ran del terra.

Es diferencien cinc tipus:

  • Hemicriptòfits cespitosos: quan les plantes formen gespes o catifes, com ara el trèvol repent (Trifolium repens). També pertanyen a aquesta categoria la major part de les gramínies perennes com el gram (Cynodon dactylon).
Trèvol repent (Trifolium repens)
Gram (Cynodon dactylon)


  • Hemicriptòfits rosulats: quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i són freqüentment acaules, com ocorre amb els plantatges (Plantago sp.)
Plantatge gros (Plantago major var. sinuata)
Cervina (Plantago coronopus)

  • Hemicriptòfits escaposos: quan es tracten de plantes que presenten tiges aèries més o menys erectes i folioses, com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la pastanaga (Daucus carota).
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Pastanaga borda (Daucus carota)
  • Hemicriptòfits escandents: corresponen a aquelles plantes que tenen tiges aèries i que se serveixen d'un suport per enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus communis), la carbassina (Bryonia cretica) o el llúpol (Humulus lupulus).
Carbassina (Bryonia cretica)
Llúpol (Humulus lupulus)

  • Hemicriptòfits reptants: Són plantes que disposen d'òrgans caulinars (estolons), que s'estenen per la superfície del sòl o molt a prop, com ara la maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans)
Maduixera (Fragaria vesca)
Gram negre o cinc en branca (Potentilla reptans)