CAMÈFITS
Corresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es troben
per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als 0,5 m.
Aquesta categoria es subdivideix en:
- Camèfits fruticosos:
quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges erectes,
com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum).
Timó (Thymus vulgaris)
|
Aspró (Lithospermum fruticosum)
|
- Camèfits sufruticosos:
quan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta
és de consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i
la botja (Dorycnium pentaphyllum).
Olivarda (Dittrichia viscosa)
|
Botja (Dorycnium pentaphyllum)
|
- Camèfits suculents:
corresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris
engruixits per acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.).
|
Crespinell blanc (Sedum album)
|
Crespinell groc (Sedum acre)
|
- Camèfits escandents:
són plantes que requereixen d'un suport o una altra planta
per enfilar-se i anar cap a la llum, com el matagossos (Cynanchum acutum).
|
Matagós (Cynanchum acutum)
|
- Camèfits reptants:
quan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície del terra.
|
Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)
|
Paronychia kapela
|
- Camèfits graminoides o cespitosos:
són plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es regenera.
Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum), ciperàcies
i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis).
|
Espart (Lygeum spartum)
|
Jonça (Aphyllanthes monspeliensis)
|
|