índex > generalitats > formes biològiques > camèfits
CAMÈFITS
Corresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es troben per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als 0,5 m.

Aquesta categoria es subdivideix en:

  • Camèfits fruticosos: quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges erectes, com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum).
Timó (Thymus vulgaris)
Aspró (Lithospermum fruticosum)

  • Camèfits sufruticosos: quan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta és de consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i la botja (Dorycnium pentaphyllum).
Olivarda (Dittrichia viscosa)
Botja (Dorycnium pentaphyllum)

  • Camèfits suculents: corresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris engruixits per acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.).
Crespinell blanc (Sedum album)
Crespinell groc (Sedum acre)



  • Camèfits escandents: són plantes que requereixen d'un suport o una altra planta per enfilar-se i anar cap a la llum, com el matagossos (Cynanchum acutum).
Matagós (Cynanchum acutum)
  • Camèfits reptants: quan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície del terra.
Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)
Paronychia kapela

  • Camèfits graminoides o cespitosos: són plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es regenera. Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum), ciperàcies i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis).
Espart (Lygeum spartum)
Jonça (Aphyllanthes monspeliensis)