Olea europaea
(olivera; cast. olivo)
Arbre perennifoli de fins a 15 m d'alçada, per bé que habitualment és més petit, amb les branques sovint espinoses a l'extrem.
Fulles simples, oposades, enteres, lanceolades i coriàcies, de color verd fosc per l'anvers i blanquinoses per l'envés.
Flors blanques, flairoses, disposades en raïms axil·lars, amb quatre pètals que formen un tub i dos estams.
Fruit en drupa, amb la carn oliosa, l'oliva, de color negre a la maturitat.
Originari de la mediterrània oriental, on l'any 3.500 a. de C. ja era cultivat a l'illa de Creta.
Actualment s'estén per tota la conca, on es conrea com a arbre fruiter i per a produir oli.
La fusta és dura i s'ha emprat en torneria. L'estirp cultivada correspon a la var. europea; mentre que la
var. sylvestris (ullastre; cast. acebuche) correspon al tàxon silvestre, que viu a les màquies termòfiles.
|
olivera (Olea europaea)
|