(freixe de fulla petita; cast. fresno)

Arbre que pot superar els 20 m d'alçada. Borrons de color marró fosc. Fulles oposades, compostes de 7-9(13) folíols sèssils, lanceolats enters a la base i dentats a la resta. Flors apètales que apareixen abans que les fulles, disposades en panícules. Fruit en sàmara, el·líptiques.

S'estén per quasi tota la península Ibèrica, tret dels llocs molt secs o molts humits. Viu al bosc de ribera, ja sia a terres plujoses com eixutes si els rius són importants, entre el nivell del mar i els 1.000 m d'altitud.

La fusta és apreciada en ser resistent i flexible, d'aquí que utilitzi en ebenisteria, i antigament en la fabricació de carruatges. Les fulles són aprofitades pels ramats.

freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

fruits de freixe (Fraxinus angustifolia)

(freixe de fulla gran; cast. fresno común)

Arbre que assoleix uns 20 m d'alçada però pot superar els 25 m. Borrons negres. Fulles oposades, compostes de 9-13 folíols sèssils, lanceolats i de marge serrat. Les flors apareixen abans que les fulles, són apètales i es disposen en panícules axil·lars. Fruit en sàmara amb l'àpex escotat.

S'estén pel nord de la península Ibèrica i a la major part del continent europeu. Viu als boscos mixtos de caducifolis, i penetra sovint a les vernedes, entre els 500 m a les àrees plujoses i els 1.800 m d'altitud.

La fusta és pesant i dura i s'ha emprat per a fer mànecs de diverses eines. Es cultiva com arbre ornamental.

freixeda amb Fraxinus excelsior

borrons de freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)

freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)