Índex > Sistemàtica > Cupressàcies > Ornamental > Juniperus

Gènere Juniperus
(ginebres, savines; cast. enebros, sabinas)
Arbres o arbusts perennifolis, monoics o dioics, resinosos. Fulles aciculars o esquamiformes, decussades o ternades; les juvenils sempre aciculars; les adultes, aciculars i ternades o bé esquamiformes. Cons masculins axil×lars o terminals, escames amb 3-7 sacs pol×línics. Cons femenins carnosos a la maduresa, indehis­cents, en forma de baia (gàlbuls), axil×lars o terminals. Escames seminíferes 3-8, decussades o ternades, carnoses a la maduresa. Sements 1-12 per gàlbul, no alades.

Unes 50 espècies, principalment de l'hemisferi nord.

Gàlbuls de càdec (Juniperus oxycedrus)


Juniperus communis
(ginebre, ginebró; cast. enebro)
Arbust o petit arbre dioic de fins a 15 m. Fulles subulades, punxents, amb una sola franja estomàtica blanca a l'anvers, rarament dividida a la base per un nervi fi. Cons masculins solitaris a les axil×les de les fulles. Gàlbul de 6-10 mm, ovoide o globós, de maduració bi o triennal, blau fosc, pruïnós.

Indiferent edàfic. Es troba en boscos i matollars, principalment en els estatges montà i subalpí, encara que pot descendir a les contrades mediterrànies, viu entre els 100 i els 2400 m d'altitud. Els gàlbuls d'aquesta planta són la base per a la fabricació de la ginebra; també es cultiva com a planta ornamental.
Ginebre (Juniperus communis)



Juniperus oxycedrus
(ginebre, càdec; cast. enebro)
Arbust o arbret dioic de fins a 15 m. Fulles subulades, punxents, amb dues franges es­tomàtiques blanques a l'anvers. Cons masculins solitaris a les axil×les de les fulles. Gàlbul 8-15 mm, de globós a piriforme, de maduració bi o triennal, vermell o púrpura fosc quan és madur, pruïnós o no.

Indiferent edàfic. Es troba als boscos i garrigues de la regió mediterrània, entre el nivell del mar i els 1000 m. La seva fusta és preuada en ebenisteria, aromàtica i molt resistent a la putrefacció. De vegades es cultiva com planta ornamental.
Càdec (Juniperus oxycedrus)



Juniperus phoenicea
(savina; cast. sabina negra, sabina)
Arbust monoic de fins a 8 m. Fulles juvenils subulades, quasi sempre ternades, agudes i mucronades; fulles adultes esquamiformes, amb marge escariós estret, densament imbricades. Cons masculins terminals, amb 5-6 parells d'escames. Gàlbul 8-14 mm, ovoide o globós, de maduració biennal, vermell fosc quan és madur.

Espècie que prefereix els sòls calcaris. Viu principalment en ambients oberts de la regió mediterrània, sobretot garrigues i indrets rocosos, generalment en ambients assolellats, des del nivell del mar fins als 1400 m. La seva fusta s'ha fet anar també en ebenisteria. De vegades es cultiva com planta ornamental.
Gàlbuls de savina (Juniperus phoenicea)



Juniperus sabina
(savina de muntanya; cast. sabina rastrera)
Arbre dioic de fins a 1 m, generalment prostrat. Fulles juvenils subulades, curtes; les adultes esquamiformes, imbricades, sense marge escariós. Cons masculins terminals, amb 5-8 parells d'escames. Gàlbul 4-6 mm, subglobós, de maduració anual, pruïnós, negre blavós quan és madur.

Viu sobre substrats carbonatats, en llocs secs, entre els 1400 i 1800 m. Els seus gàlbuls són tòxics. Hi ha nombrosos cultivars d'ús en jardineria.
Savina de muntanya (Juniperus sabina)



Juniperus thurifera
(savina turífera; cast. sabina albar)
Arbre dioic de fins a 20 m, amb sistema radicular molt desenvolupat. Fulles juvenils subulades; les adultes esquamiformes, imbricades però lliures per l'àpex, acuminades o agudes, sense marge escariós. Cons masculins terminals, amb 4-6 parells d'escames. Gàlbul 7-8 mm, subglobós, de maduració biennal, blau fosc o negrós a la maduresa.

Viu principalment a les parameres ibèriques, entre 800 i 1500 m. N'hi ha també una població a Monegros, a la Retuerta de Pina. Fusta molt apreciada localment en ebenisteria i fusteria.
Savina turífera (Juniperus thurifera)