(tamariu gàl·lic; cast. taray)

Arbret o arbust de fins a 5 m d'alçada, molt ramificat, amb fulles esquamiformes. Flors rosades, pentàmeres, en raïms cilíndrics reunits en panícules. Bràctees florals més curtes que el calze. Fruit en càpsula.

És una planta de distribució mediterranoatlàntica, s'estén principalment per les zones costaneres, tot i que esporàdicament penetra a terres de l'interior mal drenades on s'acumulen sals.