índex > estructura floral > gimnospermes > morfologia
MORFOLOGIA DELS ÓRGANS SEXUALS DE LES GIMNOSPERMES



Les gimnospermes no presenten els seus òrgans sexuals formats per calze, corol·la, androceu i gineceu -la flor de les angiospermes-, sinó que les estructures a l'interior de les quals es desenvoluparà el gametòfit -esporofil·les- s'agrupen generalment al voltant d'un eix i aleshores s'anomenen cons o estròbils.


Pinus halepensis, cons masculins


  • Cons masculins o cons pol·linífers o microstròbils:.conjunt de microsporofil·les disposats helicoïdalment al voltant d'un eix)


Diferents tipus de microstròbils:
a, de Juniperus communis (1, aspecte general del microstròbil; 2, detall d'una esquama pol·línica vista per la cara inferior on es poden veure 7 sacs pol·línics);
b, d'Abies alba (1, aspecte general del microstròbil; 2, detall d'una esquama pol·línica vista per la cara inferior que duu dos sacs pol·línics).


Juniperus oxycedrus, cons masculins

Juniperus oxycedrus, cons masculins



  • Cons femenins o cons seminífers o megastròbils: conjunt de megasporofil·les disposats helicoïdalment al voltant d'un eix -de vegades sols hi ha un megasporofil·le (ex., teix, trompera, ginkgo). En les pinàcies, cada megasporofil·le consta d'una esquama seminífera portadora de dos primordis seminals i una bràctea o esquama tectriu, que pot ser més curta o més llarga que l'esquama corresponent. En algunes famílies (ex., cupressàcies) la bràctea i l'esquama es fusionen totalment o parcialment.


Diferents tipus de cons femenins:
a, estròbil pèndul de pícea (Picea abies); b, estròbil de cedre (Cedrus atlantica);
c, estròbil amb esquames estriades transversalment de Sequoiadendron giganteum;
d, estròbil de Platycladus orientalis; e; estròbil amb esquames peltades, de xiprer (Cupressus sempervirens);
f, estròbil amb esquames valvars, de pi pinyer (Pinus pinea); g, estròbil de Larix decidua; h, estròbil erecte d'avet (Abies alba).


    • Estròbil: con femení a la maturitat, quan les esquames s'han lignificat (ex., pins, avets). L'apòfisi és la part de l'esquama seminífera que resta exposada quan el con està tancat. En els pins, la part central més o menys marcada s'anomena escudet.


Pinus halepensis, cons femenins

Pseudotsuga menziesii, cons femenins
Abies alba, cons femenins

Abies alba



    • Gàlbul: con femení que quan ha arribat a la maturitat és arrodonit, carnós i indehiscent (ex., ginebres i savines).


Cons femenins amb diferents estructures carnoses:
a, gàlbul del ginebre (Juniperus communis); b, llavor del teix (Taxus) envoltada d'un aril i amb esquames a la base;
c, cons de la trompera (Ephedra distachya) que mostren les llavors envoltades de les bràctees carnoses;
d, llavors del ginkgo (Ginkgo biloba) amb les cobertes exteriors carnoses.


Juniperus oxycedrus, gàlbuls

Ginkgo biloba, gàlbuls



Taxus baccata, gàlbuls

Taxus baccata, gàlbuls