|
MORFOLOGIA
Gimnospermes: són
espermatòfits
llenyosos, amb els òrgans sexuals masculins i femenins diferenciats i
independents entre si, que es poden desenvolupar sobre la mateixa planta -espècies monoiques- o sobre
individus diferents -espècies dioiques. Els seus
primordis seminals
són nus, és a dir, no estan tancats dins
d'un ovari i presenten fecundació simple.
- Tija:
eix principal o tronc que actua com a suport de la planta, i que es divideix en branques que duen les fulles.
L'aparició de noves branques a partir de les
gemmes
i els brots dóna lloc a la ramificació.
Entre les tiges de les gimnospermes predomina la ramificació monopòdica, és a dir,
quan l'eix principal es manté funcional any rere any i es ramifica a partir de branques laterals.
|
Avet (Abies alba)
|
- Brot:
porcio de la tija que duu les fulles. Quan una
gemma
es desenvolupa dóna lloc a un brot, i un cop aquest
estigui completament desenvolupat esdevindrà una branca.
Totes les gimnospermes presenten brots normals o macroblasts, brots de creixement llarg que formen les
rames o les prollonguen.
També hi ha però, algunes espècies que presenten braquiblasts, brots de creixement limitat amb els
entrenussos
molt curts, i amb les fulles per tant aproximades, donant la sensació que les fulles neixen
agrupades en feixos o rosetes.
|
Macroblast (m) de Cedrus amb diversos braquiblasts (b) i con masculí
amb els esporofil·les (e).
|
|
Brot llarg o macroblast d'avet grec (Abies cephalonica)
|
Branca o macroblast, amb brots curts o braquiblasts, de làrix del Japó (Larix kaempferi)
|
- Fulles:
òrgans laminars, de creixement limitat, que neixen als nusos de la tija o les branques i tenen coloració verda per la presència de clorofil·la.
Les fulles de les gimnospermes no presenten
estípules
i gairebé mai tampoc
pecíol.
Són generalment simples
- compostes
a les cicadàcies i grups afins-, de nervadura més o menys paral·lela
-dicotòmica
a Ginkgo - i molt sovint
perennes
-encara que gèneres com ara Larix, Metasequoia o Taxodium presenten fulles caduques.
Quant a la forma del limbe, predominen les fulles aciculars (ex., pins), esquamiformes (ex., xiprers i savines),
linears (ex., avets, teixos...) o subulades (ex., ginebres); però també en presenten d'altres tipus (ex.,
flabel·liformes a Ginkgo biloba o el·líptiques en algunes espècies d'Agathis).
|
Fulles aciculars de pi (Pinus sp.)
|
|
Diferents tipus de fulles:
a, branqueta amb fulles esquamiformes del xiprer (Cupressus sempervirens);
b, subulada del ginebre (Juniperus communis);
c, flabel·liforme de Ginkgo biloba;
d, linear de l'avet (Abies alba);
e, acicular del pi pinyer (Pinus pinea).
|
|
Fulles esquamiformes de xiprer de Lawson (Chamaecyparis lawsoniana)
|
Fulles subulades de càdec (Juniperus oxycedrus)
|
|
Fulles flabel·liformes de ginkgo (Ginkgo biloba)
|
Fulles linears d'avet (Abies sp.)
|
- Fil·lotaxi:
és la disposició ordenada de les fulles a la tija, constant per a cada espècie.
Els principals tipus de disposició de les fulles a les gimnospermes són:
- Esparsa: quan apareix una fulla per nus, i aquestes es disposen helicoïdalment al llarg del brot (ex., pinsap).
- Dística: correspon a un cas particular de l'anterior, en què les fulles, encara que inserides helicoïdalment al llarg del brot, s'arrengleren en dues fileres (ex., avet, teix).
- Decussada: correspon a un cas especial de fulles oposades, en què les fulles d'un nus estan en creu -girades 90º- respecte a les dels nusos anterior i posterior (ex., xiprer).
- Verticil·lada: quan es presenten més de dues fulles per nus (ex., càdec, ginebre).
Diferents tipus de disposició de les fulles:
a, esparsa de pícea (Picea abies);
b, dística de l'avet (Abies alba);
c, decussada del xiprer (Cupressus sempervirens);
d, verticil·lada, del ginebre (Juniperus communis).
|
|
|
)
)
)
)
)
)
)
)
)
