index > morfología corm > fulla > tipus de fulles
Tipus de fulles
En una planta es diferencien diversos tipus de fulles:

  • Cotilèdons o fulles embrionals: són les primeres fulles de la planta. Els cotilèdons es troben conformats ja a l' embrió, dins de la sement o llavor i generalment la seva forma és diferent de la de les fulles adultes. Les monocotiledònies en tenen una; les dicotiledònies dues; i varien entre dues i quinze a les gimnospermes. Quan la llavor no té endosperma, solen ser els cotilèdons els encarregats d'actuar com a òrgans de reserva per facilitar la nutrició de la plàntula. A les monocotiledònies, el cotilèdon és el responsable de transferir les substàncies de reserva de la llavor a la plŕntula i resta dins la llavor.


Soja borda (Abutilon teophrasti)

  • Nomofil·les: són les fulles normals de les plantes i els seus principals òrgans fotosintetitzadors.



Fulla de Llúpol (Humulus lupulus)

  • Catafil·les: en sentit estricte són fulles d'estructura simple que apareixen entre els cotilèdons i els nomofil·les. Per ampliació d'aquest concepte, també s'aplica a les fulles simplificades i rudimentàries dels òrgans subterranis ( rizomes, bulbs) , així com a les esquames protectores de les gemmes. Tenen funcions de reserva i/o protecció.


Esquames de gemmes de Liquidambar
Estípules de Llúpol (Humulus lupulus)


  • Hipsofil·les: són fulles modificades situades entre els nomofil·les i les flors. Són les bràctees i bractčoles que neixen a la base de les flors i inflorescències; normalment tenen estructures més senzilles que les fulles i en difereixen pel color, la forma, la mida, la consistència, etc. També s'inclou aquí el calicle o epicalze, on les fulles modificades semblen formar part de les flors. La seva funció és de protecció.


bràctees i bracteoles de Xenixell (Senecio vulgaris)
Diferents tipus d'hipsofil·les (h):
a, Sonchus asper; b, Helianthemum hirtum.
epicalzes de Malva d'arbre (Lavatera arborea)
epicalzes (Bougainvillea)


  • Antofil·les: són aquelles fulles especialitzades i molt modificades que formen les peces florals ( sèpals, pètals , etc.).



flors ligulades de panigroc (Anacyclus clavatus)
pétals de cirerer (Prunus avium)
sèpals i pétals de cirerer (Prunus avium)