index > org.reproductors > fruit > zoocòria
Zoocòria
És el procés de transport dels dissemínuls dut a terme pels animals. Segons tots els indicis sembla el més especialitzat, ja que duu implícita l'existència d'unes estructures molt elaborades en consonància amb el grup d'organismes que participaran en la disseminació.

Algunes de les adaptacions que es poden trobar en les diàspores especialitzades en la zoocòria són:
  • Presència d'estructures que permeten la subjecció de la diàspora al pèl o plomatge dels animals, com ara espines o pèls agafadissos (ex., Xanthium, Arctium, Cynoglossum, Galium), o bé estan recobertes d'unes substàncies apegaloses (ex., Viscum).
estructures espinoses. a) Galium. b) Bidens.

Xanthium sp.

Apegalós (Galium aparine)
  • Trobar-se en branques més o menys flexi­bles, de manera que amb el pas d'un animal poden ser projectades (els ocells en posar-se damunt una branca, etc.).

  • Contenir substàncies oleíferes, molt sovint concentrades en la sarcotesta -carúncules- o eleosomes (ex., umbel·líferes).

  • Estar formades per un fruit carnós i d'aspecte atractiu, dins del qual la llavor està perfectament protegida per l'endocarp (pinyol). El fruit pot ser ingerit per l'animal i defecat o regurgitat posterio­rment tot mantenint la viabilitat de la llavor (ex., Sorbus domestica, Rubus ulmifolius).

  • Tenir una mida molt petita i poder adherir-se a les plomes, pelatge o a les potes dels animals barrejades amb el fang. Aquest estratègia sembla caracteritzar les plantes que viuen en ambients aigualosos (ex., Carex sp.).

Segons això podem destacar els mecanismes bàsics de transport de les diàspores per zoocòria:

  • Epizoocòria: quan el transport de les diàspores és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'exis­tència d'aspreses, espines o per estar envoltades de subs­tàncies viscoses (ex., Xanthium, Daucus, Torilis, Arctium).

Xanthium strumarium

  • Endozoocòria: quan les diàspores són carnoses i poden ser ingerides, totalment o parcial, encara que les llavors poden no ser destruïdes (ex., Rubus, Crataegus, Arctostaphylos).

Esbarzer (Rubus ulmifolius)
  • Diszoocòria: quan les diàspores són preferides per alguns animals, com els esquirols o ratolins, que aprofiten les substàncies nutritives que formen part de la llavor, per la qual cosa una bona part seran destruïdes (ex., gra dels cereals).

  • Mirmecocòria: quan les diàspores contenen substàncies oleíferes que no formen part de la llavor sinó d'estructures externes, per la qual cosa el fet que siguin consumides no afectarà la viabilitat de la llavor (ex., Rosmarinus). Són preferides per alguns petits animals, com ara les formigues.

dispersió de llavors per formigues