|
Autocòria o dispersió mecànica
En ocasions les plantes asseguren la disseminació de les diàspores pels seus propis mitjans: autocòria.
Hom distingeixen diferents mecanismes:
- Autocores transportadores: quan els peduncles florals s'allarguen, s'encorben i acaben per
dipositar o introduir les llavors directament al sòl (ex., Cymbalaria muralis, cacauet: Arachis hypogaea).
|
|
- Projectors fisiològics: la dehiscència brusca i explosiva causada per un augment de la
pressió hidrostàtica a l'interior del fruit (ex., Arceuthobium, Ecballium) llença les llavors a distàncies
considerables. És força característica la ruptura de la base del peduncle que sosté el fruit de
l'esquitxagossos (Ecballium elaterium), que actua com un tap i manté a l'interior del fruit
un suc a pressió que provoca l'expulsió de les llavors.
Esquitxagossos
(Ecballium elaterium)
|
Esquitxagossos
(Ecballium elaterium)
|
- Projectors mecànics: a mesura que el fruit madura i les parets del fruit s'assequen es desenvolupen tensions que accentuen les zones de debilitat existents i fan possible una obertura explosiva (ex., papilionàcies, Impatiens, Geranium, Oxalis, Cardamine)
|
|
fruits projectors mecànics (a, Cardamine; b, Geranium; c, papilionàcia; d, Impatiens)
|
- Autocores reptants: les diàspores són mòbils per elles mateixes, atès que el seu moviment es deu a la presència de pèls o arestes higroscòpics que permeten desplaçaments curts en temps humit (ex., Avena) i fins i tot penetrar al sòl (ex., Erodium, Stipa).
|
f, Erodium; g, Avena
|
|
Bec de cigonya (Erodium ciconium)
|
Cugula (Avena sterilis)
|
|
)
)
)