(jacint; cast. jacinto)
Planta bulbosa perenne, de tiges
afil·les.
Flors en nombre variable, però reunides en inflorescències espiciformes; periant tubular, soldat inferiorment, amb els tèpals erectes o recorbats.
L'espècie és originària de l'Àsia occidental i d'Europa meridional de la que s'han obtingut un nombre indeterminat de varietats que es cultiven com a planta ornamental per la vistositat de les flors (rosades, blaves, blanques) i el perfum que desprenen.