Índex > Sistemàtica > Brassicàcies > Agricola > Brassica

Gènere Brassica
Aquest gènere inclou majoritàriament espècies anuals o biennals, cultivades en zones temperades i fredes. Les plantes presenten rels amb tendència a desenvolupar òrgans de reserva. Els entrenusos de les tiges sovint són molt curts mentre la planta resta en estat vegetatiu.

B. oleracea (n=9) es considera un amfidiploide de l'encreuament de dos espècies primitives seguit de la pèrdua d'un cromosoma. B. campestris (n=10) té un origen similar a l'espècie anterior. B. napus (n=19) sigui possiblement amfidiploide híbrid de les dos anteriors. B. nigra (n=8) és considerada una espècie bàsica del gènere i B. juncea (n=18) hom creu que és amfidiploide híbrid entre B. campestris i B. nigra.

El nombre bàsic de cromosomes del gènere és n=5. Es creu que a partir d'unes poques espècies bàsiques del gènere s'han originat les restants per encreuament i hibridacions.




Col cabdellada (Brassica oleracea var. capitata)


Flors de col (Brassica oleracea)

Brassica oleracea
(col,bròquil; cast. brocoli)
Cols, bròquils (cast. brócoli), coliflors i d'altres hortalisses cultivades pertanyen a l'espècie Brassica oleracea. El cultiu inicial d'aquesta espècie és incert però possiblement es devia originar a l'est del Mediterrani (Grècia), on era cultivada des de l'any 600 a. de C.

A partir d'una estirp silvestre s'han derivat per cultiu i selecció diverses hortalisses força diferents entre elles:

  • Unes amb predomini per la formació de moltes fulles grosses (cols en generals).
  • Altres amb inflorescències extraordinàriament desenvolupades, denses i amb branques carnoses, comestibles quan les flors són encara en poncella (bròquils i coliflors).
  • D'altres se n'aprofiten les gemmes axil·lars, nombroses i molt desenvolupades (col de Brussel·les).


Algunes de les varietats de B. oleracea cultivades més conegudes són:

  • var. acephala: col verda o col gegant, la qual es cultiva com a hortícola per les seves fulles i també com a farratge.
  • var. capitata: col bajana, cabdellada o col valenciana (cast. xxxx), de la que s'aprofiten les fulles que es mengen com a verdura.
  • var. gongyloides: col rave, que s'aprofita per les seves fulles així com per la base de les tiges (l'hipocòtil), que presenten una medul·la comestible.
  • var. botrytis: coliflor, cultivada per les seves inflorescències comestibles. No obstant, la planta no fou coneguda fins a l'edat mitjana.
  • var. gemmifera: col de Brussel·les (cast. col de Bruselas). Presenta unes gemmes axil·lars molt gruixudes i nombroses, comestibles com a verdures. La planta fou obtinguda a Bèlgica al segle XVIII.
  • var. italica: bròquil (cast. brócoli), caracteritzada per les seves gemmes i inflorescències, que es mengen com a verdures. La planta se cita per primer cop l'any 1660. El nom popular deriva de la paraula italiana brocca, branca o rama.




Col de Brusel·les (Brassica oleracea var. gemmifera)




Col (Brassica oleracea)


Coliflor (Brassica oleracea var. botrytis)


Bròquil (Brassica oleracea var. italica)


Bròquil (Brassica oleracea var. italica)



Brassica napus
(nap,colza; cast. nabo)
Els naps i la colza pertanyen a l'espècie Brassica napus. L'espècie correspon possiblement a un híbrid amfidiploide entre B. oleracea i B. campestris.

El nap, B. napus var. napobrassica, es una planta cultivada com a planta farratgera per la presència d'una rel suculenta gruixuda i fusionada amb l'hipocòtil. Els naps es coneixen des de l'any 1620 a Europa septentrional i es van introduir a la Gran Bretanya des de Suècia l'any 1780.
Naps (Brassica napus var. napobrassica)
Naps (Brassica napus var. napobrassica)
La colza, B. napus subsp. oleifera, és una planta sense rel gruixuda i sense cap òrgan de reserva. Si es cultiva com a farratge es coneix com a colza farratgera. Principalment es conrea per a l'obtenció de l'oli a partir de les seves llavors (amb un rendiment d'un 40-60% en oli). Els tipus menys refinats s'utilitzen com a lubricants, en la il·luminació, i per a la fabricació de sabons. Darrerament s'ha comprovat que l'alt contingut en àcid erúcic pot tenir efectes sobre el múscul cardíac i d'altres músculs de l'esquelet. S'utilitzen actualment varietats amb un contingut baix o nul en aquest àcid. El cultiu es coneix a l'Índia des del 2.000 a. de C.


Camps de colza (Brassica napus var. oleifera)


Colza (Brassica napus var. oleifera)

Brassica rapa
(nap de bou,napicol)
El nap de bou o napicol -Brassica rapa var. rapa- es cultiva pel seu òrgan de reserva (rel i hipocòtil) comestible i d'utilitat farratgera. A més, de les cols xineses (var. chinensis i var. pekinensis) s'aprofiten les fulles.

La nabina -Brassica rapa subsp. oleifera- és una planta molt similar a la colza. S'ha cultivat com oleaginosa des de fa segles i especialment en llocs secs de clima continental. El cicle és més curt que el de la colza i es collita més aviat.



Brassica nigra
(mostassa negra; cast. mostaza negra)
La mostassa negra -Brassica nigra- és una espècie important i amb un paper significatiu en l'evolució d'altres espècies del gènere. És probablement originària de l'Àsia Menor. Es cultiva per les seves llavors, que s'empren com a condiment i de les quals s'obté un oli comestible i útil en la fabricació de sabó. El seu rendiment és baix i per aquesta raó ha estat substituïda per la mostassa índia B. juncea.
Mostassa negra (Brassica nigra)



Brassica juncea
(mostassa índia; cast. mostaza de India)
La mostassa índia o mostassa de la Xina -Brassica juncea- és una planta oleaginosa que avui dia es cultiva principalment al Canadà i Anglaterra. És originària de l'Àsia central i s'ha cultivat des de fa temps a l'Índia.