Índex > Sistemàtica > Anacardiàcies > Forestal > Pistacia

Gènere Pistacia
Arbres o arbusts, dioics. Flors unisexuals en raïms axil·lars. Fruit en drupa.


Fruits de noguerola (Pistacia terebinthus)

Pistacia lentiscus
(llentiscle; cast. lentisco)
Arbust dioic, de fins a 5 m d'alçada, dens, molt ramificat i aromàtic. Fulles paripinnades, perennes, amb 3-6 parells de folíols enters i pecíol alat. Flors masculines reunides en raïms compostos, de color vermell; les femenines són brunes. Fruit globós, en drupa, de color vermell primer, després negre.

Forma part de les bosquines altes i els boscos esclerofil·les mediterrànis.Viu principalment a la màquia litoral i a la màquia continental termòfila, entre el nivell del mar i els 800 m d'altitud.

El làtex resinós que transpuen les tiges dóna lloc a una goma anomenada màstic, que té propietats medicinals i s'ha emprat en odontologia. També se n'han fet bernissos.


Inflorescència de llentiscle (Pistacia lentiscus)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)
Fulla pinnada de llentiscle (Pistacia lentiscus)



Pistacia terebinthus
(noguerola; cast. cornicabra)
Arbust dioic, en ocasions amb port d'arbre, de fins a 5 m d'alçada. Fulles imparipinnades, caducifòlies, amb 3-7 parells de folíols enters i pecíol no alat. Flors masculines de color porpra intens, en inflorescències racemoses; les femenines de color més fosc. Fruit globós, en drupa, de color vermell.

Viu a la muntanya mitjana poc plujosa, en garrigues, carrascars muntanyecs i rouredes seques, entre 300 i 1.100 m d'altitud.

Del làtex que transpua la planta s'obté una goma anomenada trementina de Quíos. En les fulles se solen fer gal·les de grans dimensions en forma de banya, la formació de les quals és induïda per la posta d'un àfid. Tradicionalment aquestes gal·les s'han utilitzat per obtenir tanins per poder adobar les pells.
agalla del afid Baizongia pistaciae
sobre noguerola (Pistacia terebinthus)

Fruits en drupa de noguerola (Pistacia terebinthus)
Noguerola (Pistacia terebinthus)